La "llei de les paradoxes" no s'aplica només a la història o a la política. De fet, al contrari del que es podria esperar, una paraula grega moderna bàsica, que fins fa poc caracteritzava la vida de les persones a les ciutats i els pobles, i que és molt difícil de traduir a altres idiomes, no és d’origen grec sinó espanyol, o millor dit, català per ser exactes.
Pàgines
▼
Sites Suggerits
▼
A PROPÒSIT DE LES TEORIES DE LA CREACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ MITJANÇANT EL CASAMIENTO EN CASA I L’EXTINCIÓ DEL LLINATGE BARCELONÍ EL 1137
Cristian Palomo Reina
Universitat Autònoma de Barcelona
Resum
El text fa
una exposició de les tesis historiogràfiques revisionistes sobre l’arranjament
del 1137 entre el rei Ramir II d’Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de
Barcelona. La primera tesi defensa que la donació de la infanta Peronella i el
regne d’Aragó per part del rei al comte no fou tal cosa, sinó unes esposalles
que es produïren en el marc de la institució del dret privat aragonès anomenada
casamiento en casa, la qual comportà el sotmetiment del comte Ramon a
Peronella. Aquesta teoria fou concebuda pel medievalista aragonès Antonio
Ubieto Arteta, per la qual cosa hem trobat oportú exposar breument la seva
trajectòria precedent en relació amb la temàtica catalana medieval, en què
destaquen tesis controvertides sobre la llengua valenciana i sobre la conquesta
i la repoblació cristiana del regne valencià. La segona teoria, que assumeix
plenament la del casamiento en casa, considera l’afillament de Ramon Berenguer
IV per part de Ramir II i l’extinció de la línia troncal del llinatge comtal
barceloní. A continuació s’analitzen tant els fets com la documentació de
l’època i la bibliografia recent sobre la temàtica. Finalment, es posen en
relleu fil per randa les conclusions errònies i la manca de mètode científic
d’ambdues tesis.
MECENAS, TROVADORES, BIBLIÓFILOS Y CRONISTAS: LOS REYES DE ARAGÓN DEL CASAL DE BARCELONA Y LA SABIDURÍA (1162-1410)
Revista Chilena de Estudios Medievales
Número 2,
julio-diciembre 2012, 81-120
Mecenas,
trovadores, bibliófilos y cronistas:
los reyes de Aragón del Casal de Barcelona
y la sabiduría
(1162-1410)
Manuel Alejandro
Rodríguez de la Peña
Universidad CEU San
Pablo
Resumen
Numerosos monarcas catalano-aragoneses de
la línea dinástica del Casal de Barcelona mostraron desde el reinado de Alfonso
II (1164-1196) hasta el de Martín I el Humano (1396-1410) un vivo interés por
el mecenazgo cultural, científico y artístico llegando en algunos casos a ser
ellos mismos intelectuales en el trono. Esto se tradujo en una fecunda conexión
entre la Realeza y la sabiduría en todas sus expresiones: desde la astronomía o
la cronística a la poesía y la música, pasando por la fundación regia de
universidades o el patrocinio de trovadores y eruditos. Esta llamativa
continuidad en este perfil sapiencial hace de los reyes sabios del Casal
d’Aragó un fenómeno único en el Occidente pleno-medieval donde solo las
dinastías de los Plantagenet y los Hohenstaufen pueden presentar un balance
comparable.