APROPIACIÓ DELS SÍMBOLS NACIONALS DE CATALUNYA PER PART D’HISTORIADORS ARAGONESOS.

 

Armand Fluvià i Escorsa

04/09/2015

    L’heràldica és un sistema simbòlic únic al món per les seves característiques, que són bàsicament tres: que el suport on es pinten les armories és originàriament l’escut defensiu dels combatents medievals, que està basat en uns colors anomenats esmalts i que les armories són hereditàries en una família o en un territori. L’heràldica te una normativa i un llenguatge propis, que s’han estès per tot el món i en aquest sentit si jo des d’aquí, truco per telèfon a un heraldista del Japó i li  blasono (o sigui, descric) un escut, ell, sense veure’l mel dibuixarà correctament. Cal dir, també, que l’heràldica, a més d’una ciència també és un art i té un disseny especial: el disseny heràldic.

    

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA. SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC

 

Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2020), p. 125-144

ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital): 2014-0010

http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC / DOI:10.2436/3004.01.129

Data de lliurament: 7 de juliol de 2020. Data d’acceptació: 20 de novembre de 2020

 

 

 

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA.

SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL

DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC.

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

 

Resum:

 

El present estudi exposa alguns dels problemes causats per un ús excessiu, en época contemporània, del concepte de comtat com a categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles XIV i XIX és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual. Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle XVIII. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat aquesta problemàtica historiogràfica.

 

El Marqués pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.

 

Colección de Poesías Castellanas anteriores al Siglo XV

 

124. Después de haber hecho el Marqués una comparación entre los Poetas Italianos y Franceses concediéndoles reciprocas preferencias, diciendo que los Italianos excedían en el ingenio, у los Franceses en el arte, pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.

EL PERFIL LINGUISTICO DE CATALUÑA, VALENCIA Y MALLORCA. I

 Germán Colón

CICLOS DE CONFERENCIAS (Audio)

Mapa lingüístico de la España actual

El perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. I

Fecha: 6/05/1986

Presentación: Manuel Seco.

I.                  El problema onomástico.

l.     El mero enunciado del título de estas conferencias es ya una confesión del aspecto llamémosle atípico de la lengua que voy a presentar: Perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. ¿Trataremos de una lengua común o de tres romances distintos, “catalán”, “valenciano” y “mallorquín” (o “balear”)?

 

NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA: PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?

 

ANUARIODE ESTUDIOS MEDIEVALES

50/1, enero-junio de 2020, pp. 323-352

ISSN  0066-5061  

https://doi.org/10.3989/aem.2020.50.1.12

 

 

NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA:

PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?

 

CRISTIAN PALOMO REINA

Universitat Autònoma de Barcelona

https://orcid.org/0000-0002-3593-2903

 

 

Resum:  En  aquest  article  abordarem  per  què  durant  el  període  baixmedieval  Catalunya  esdevingué un principat. Temàtica que inevitablement s’incardina en el fet que el territori català no comptés  oficialment  amb  la  categoria  política  de  ‘regne’  i  que  ens  mena  a  revisar  i  qüestionar  l’explicació canònica d’aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d’Abadal fa més de mig segle. A continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera historiografia que ha tractat el tema. Paraules clau: principat de Catalunya; Ramon d’Abadal; regne; tractat de Corbeil; història conceptual.

 

INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA EN EL REINO DE ARAGÓN.

 

ENSAYO HISTÓRICO 

ACERCA DE LOS 

ORÍGENES DE ARAGÓN 

Y NAVARRA

Apéndice último.

 

INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA 

EN EL REINO DE ARAGÓN.