EL SETGE D'ALKMAAR





Al segle XVI els Països Baixos eren propietat per herència de la Corona espanyola. Les ciutats del nord d'Holanda, com Amsterdam, Haarlem, Alkmaar i Hoorn, que eren molt desenvolupades, riques i de gran importància estratègica, es van rebel·lar. Això va esdevenir la guerra dels vuitanta anys.


SUPRESSIÓ DE L’ESTRANGERIA I POSTERIOR “MODERNITZACIÓ” BORBÒNICA DE CATALUNYA DESPRÉS DE 1714


En una conversa em van proposar que respongués a les afirmacions que la supressió de l’estrangeria, que impedia a persones no catalanes accedir a cap nivell de l’administració de l’estat del Principat de Catalunya, i de com la posterior “normalització” “modernització” i “homogeneització” de l’administració de l’estat borbònic després de 1714 igualava (suprimia) tots els regnes a imatge del de Castella, va permetre el creixement econòmic d’aquestes contrades, sent-ne la causa i la motorització. Davant de l’infundat d’aquestes afirmacions i de la seva quasi total acceptació per part de gran part dels catalans, després de ser-nos repetides milions de vegades amb insistència de netejada de cervell, he provat de clarificar la situació, aquí us deixo el resultat:

BREVIARI DEL REI MARTÍ L'HUMÀ





Els breviaris són llibres de lectures i pregaries. Els primers es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes.

LAS DOCTRINAS POLÍTICAS EN LA CATALUÑA MEDIEVAL – CAP. XIX - CONCLUSIÓN.

/>

    Es el pueblo catalán uno entre los numerosos que resultan del proceso de fragmentación de la herencia cultural romano-cristiana. Baluartes francos en permanente centinela contra el peligro musulmán, varios núcleos separados al frente de cada uno de los cuales existía un conde independiente, se funden poco a poco bajo la supremacía del conde de Barcelona, constituyendo en su conjunto el Principado de Cataluña.



LEGES PALATINÆ



Històries de Catalunya. Per Oriol Junqueras i Vies




Quan Pere III el Cerimoniós va reincorporar el Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa l’any 1343, el rei Jaume III de Mallorca es veié obligat a fugir cap a França, amb un còdex que seria d'un valor incalculable per a Europa: el Leges Palatinæ (Lleis de Palau). El manuscrit passà d’una

LA BARCELONA DEL SEGLE X, SEGONS LES FONTS ARABS COETANIES


Joan VERNET


 Una comissió restringida de cinc persones, entre les quals hi havia el que subscriu, va rebre l’encàrrec oficial de la Generalitat de Catalunya d'elaborar un informe sobre els fets històrics que justifiquen la celebració l'any 1988 del mil·lenari de l’existència nacional de Catalunya.
 Acabat l'estudi es va redactar un informe en el qual una sèrie de fets històrics, deixen ben clar que a l’any 988, els comtes de Barcelona es consideraven independents dels reis de Franca tant carolingis com capets, i actuaven lliurament com a tals.

Però, en aquest informe, aprovat per consens, es va prendre la decisió - per consell meu - d'ometre una sèrie de fets citats per historiadors àrabs de Còrdova, a fi d'obtenir una major claredat en l'exposició, necessària al tenir en compte que l'escrit estava destinat a tenir difusió entre el gran públic. Aquestes dades - que posteriorment he enviat a l' “Homenaje a Ocañas”- , corroboren que el califa de Còrdova 'Abd al-Rahman III al-Nasir va reconèixer a Barcelona (no a Catalunya, que no trobem mencionada fins cent anys després en al-'Udrí) com a nació independent abans del 988.

EL SIGNIFICADO DE "CORONA DE ARAGÓN" - (Contrarréplica)




Jesús Lalinde Abadía 

Madrid 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) 
Va ser un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó.





  A partir del XIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, celebrado en 1987, he promovido una depuración histórica del concepto de Corona de Aragón partiendo de su denominación, algo que no había sido intentado por nadie. El indicado proceso de depuración histórica no lo considero cerrado, ni posiblemente lo consideraré así nunca, puesto que en cualquier momento pueden surgir nuevas aportaciones documentales con incidencia en él. El paso más importante de mi parte lo considero el dado con mi intervención en una reunión científica celebrada en Zaragoza el año 1992, pero que todavía no ha sido publicada. Me es grato reconocer que algunas matizaciones importantes contenidas en la referida intervención fueron posibles merced a una réplica del profesor Juan Manuel del Estal, formulada en el curso de una ponencia desarrollada por mí en el XIV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, celebrado en 1990, y así consta en dos de mis trabajos sobre el tema aún no publicados. Siempre he sentido gran respeto por la laboriosidad investigadora del profesor Juan Manuel del Estal y lo seguiré sintiendo, aunque no puedo por menos que disentir totalmente con lo manifestado por él en un artículo sobre «Antigüedaddel concepto y denominación “Corona de Aragón”», y es ese disentimiento el que voy a exponer a continuación.

LA "CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA" SEGONS LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA AL 1896




Al concentrarse, mediado ya el siglo XII, en las manos de un mismo príncipe la Monarquía de Aragón y el Gobierno supremo de los territorios comprendidos bajo la denominación colectiva de Cataluña, aquélla y éstos conservaron, no sólo sus propias y peculiares leyes y costumbres, sino también su respectiva independencia política. 


Les falsedats de les paraules: ESPANYA (2)



Hi ha ocasions en que, tot i utilitzant la paraula correcta, no aconseguim descriure una situació o context amb la correcció i claredat que desitjaríem. Alguns cops això pot ser degut a l'evolució que ha patit el terme al llarg de la història. Pot ser la paraula hagi evolucionat en el seu significat, i fins i tot en un mateix interval de temps ha pogut tenir significats diversos depenent de l’àrea geogràfica, modificant d'aquesta manera el context. Entre aquestes en trobem per exemple el terme “Espanya” ¿realment te 3000 anys d’història?, “Corona de Aragón” ¿Corona, Regne o Confederació?, ¿Comtat de Barcelona, Comtats Catalans o Principat de Catalunya?


 

"Cal anar amb compte en usar una terminologia política sense depurar o descontextualitzada. Induïm a errors quan substituïm indiscriminadament el nom d’Hispània pel d'Espanya abans del segle XIII; quan no entenem que la Hispània o les Hispànies van ser unes províncies més dins de l'Imperi Romà, quan no distingim entre utopia i realitat política pel que fa a Espanya durant el període got; quan anomenem "Imperi espanyol" a la Monarquia Hispànica o Catòlica, o quan fem servir el terme "estat" per referir-nos als regnes anteriors a la forma política dels segles XIX i XX".

Les falsedats de les paraules: ESPANYA (1)



Hi ha ocasions en que, tot i utilitzant la paraula correcta, no aconseguim descriure una situació o context amb la correcció i claredat que desitjaríem. Alguns cops això pot ser degut a l'evolució que ha patit el terme al llarg de la història. Pot ser la paraula hagi evolucionat en el seu significat, i fins i tot en un mateix interval de temps ha pogut tenir significats diversos depenent de l’àrea geogràfica, modificant d'aquesta manera el context. Entre aquestes en trobem per exemple el terme “Espanya” ¿realment te 3000 anys d’història?, “Corona de Aragón” ¿Corona, Regne o Confederació?, ¿Comtat de Barcelona, Comtats Catalans o Principat de Catalunya?

Encara que pugui ser correcta la utilització generalitzada  del terme "Espanya" quan parlem d’història antiga,  hem de tenir en comte que ningú a l'edat mitjana o amb anterioritat va poder pronunciar-la mai, com a molt alguns dels mots originals com "Spania", "Hispania",  "Yspania", Hyspanya, etc...


Mites i Llegendes del Bestiari Històric (7): ESPANYA SEGONS EL LLIBRE DELS FEITS DEL REI EN JACME.




Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.



Aquest “Mites i llegendes...” es pot trobar també inclòs a l'entrada:


“TODOS LOS TESTIMONIOS DE AQUELLA ÉPOCA DEMUESTRAN QUE LOS CATALANES MEDIEVALES SE CONSIDERABAN ESPAÑOLES. EN SU “LLIBRE DELS FEITS”, ESCRITO POR EL MISMO, JAIME I, EXPLICÓ SOBRE LA COLABORACIÓN DE LOS SOLDADOS CATALANO-ARAGONESES EN BENEFICIO DEL REINO DE CASTILLA: «PORQUE LO HEMOS HECHO EN PRIMER LUGAR POR DIOS, EN SEGUNDO POR SALVAR A ESPAÑA, Y EN TERCERO PARA QUE TENGAMOS EL GRAN HONOR DE QUE GRACIAS A NOSOTROS SE HAYA SALVADO ESPAÑA». Y AL SALIR EN LYON DEL CONCILIO EN EL QUE SE HABÍA OFRECIDO PARA IR EN CRUZADA A ORIENTE, DECLARÓ: «BARONES, YA PODEMOS IRNOS, QUE HOY HA SIDO HONRADA TODA ESPAÑA»”.

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (6): JURANT COSNTITUCIONS.





Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.



“En efecto para conocimiento de todos, Felipe V fue el único monarca español que juró las constituciones catalanas, y por encima de su propia voluntad, algo que nunca permitieron los Austrias.”


ORIGENS DEL "PAÏSOS CATALANS".



Bienvenido Oliver i Esteller.
(Catarroja (Valencia), 2 de desembre de 1836 - Madrid, 20 de març de 1912)

Va ser jurista i historiador, es considera un dels primers a usar el terme Països Catalans en la seva obra:

 Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa” (1876).

EL "SALÓN DE REINOS" AL PALAU DEL BUEN RETIRO DE MADRID.



EL SALÓ DE REGNES DEU EL SEU NOM ALS ESCUTS DELS 24 REGNES QUE FORMAVEN LA MONARQUIA HISPÁNICA EN TEMPS DELS ÀUSTRIA, CONCRETAMENT DE FELIP IV, ENTRE ELS QUALS, COM NO, CATALUNYA.

LA CASA REIAL D’ARAGÓ I L’INSTITUCIÓ DEL “CASAMIENTO EN CASA”.

Aquesta teoria tracta sobre el llinatge de Ramón Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó, amb implicacions sobre el Senyal Reial, formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta, que es basa en la institució jurídica consuetudinària del “Casamiento encasa”, típica de l’alt Aragó.

EL INSTRUMENTO QUE OTORGÓ EL REY DON RAMIRO, EN FAVOR DEL CONDE DE BARCELONA, PARA DARLE EL REINO DE ARAGÓN.



Historia de la fundación, y antigüedades de San Juan de la Peña...



El instrumento que otorgó el rey Don Ramiro, en favor del Conde de Barcelona, para darle el Reino, vuelto del latín en romance, sin mudar cosa alguna, es del tenor siguiente, y dará mucha luz, en comprobación de las cosas que tengo referidas: