Mites i Llegendes del Bestiari Històric (10): Pero... ¿han existido alguna vez los "reyes de Cataluña"?




Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.





"Documentalmente, nadie podrá presentar un testimonio de que los reyes de Aragón se hayan titulado reyes de Cataluña, como los reyes de Pamplona nunca se han titulado reyes de Euzkadi. Cuando la documentación barcelonesa habla de quien gobierna y no quiere citar su nombre, siempre utiliza la fórmula ‘lo rey d’Arago’; jamás se encuentra algo como ‘lo rey comte’ o ‘lo comte rey’.» (Antonio Ubieto, ‘Creación y desarrollo de la Corona de Aragón’, 1987). Los catalanes, como los valencianos, baleares y aragoneses aclaman al "Senyor rei", y no al "Senyor comte", gritando su apellido, ¡Aragó, Aragó!"




La armada española y marinas que le antecedieron en la Península Ibérica. - Obra declarada de texto para los guardias marinas por Real orden de 8 de junio de 1900.





El condado de Barcelona, que en tiempos de Ramón Berenguer I se había anexionado los condados de Gerona, Manresa, Vich, Carcasona y Panades, y hecho alianza con el condado de Urgel, su vecino (…) funda la marina catalana para coadyuvar a la primera expedición promovida, por el papa Pascual II, contra los árabes de las islas Baleares, realizada con éxito en 1114.


Engrandecido el condado de Barcelona, en tiempos de Ramón Berenguer III el Grande, con los condados de Provenza y Besalú, y predispuesto el ánimo de su pueblo para empresas marítimas, tanto por su carácter activo y comercial, como por su continuo roce con los súbditos de las repúblicas de Génova y Pisa, entonces las potencias navales preponderantes, el acaso vino a abrirle en el mar un nuevo camino de gloria y a dar lugar a la creación de su marina.

LA GUERRA DELS NOU ANYS: Un capítol a tenir en comte a l’hora d’aclarir les posicions al començament de la guerra de successió a la corona hispànica a nivell europeu.


   
També coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa, va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança". La guerra es produí com a resistència a l'expansionisme francès al llarg del Rin, així com, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia auspiciada pels francesos.
L'escenari de guerra a Amèrica del Nord, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.

BELLESGUARD


Al llibre “Barcelona á la vista. Album de fotografías de la capital y sus alrededores, editat l’any 1896 podem trobar la present foto acompanyada de la següent ressenya d’en Julio F. Gibernau:

LES FALSEDATS DE LES PARAULES: LA CORONA D'ARAGÓ


i ha ocasions en que, tot i utilitzant la paraula correcta, no aconseguim descriure una situació o context amb la correcció i claredat que desitjaríem. Alguns cops això pot ser degut a l'evolució que ha patit el terme al llarg de la història. Pot ser la paraula hagi evolucionat en el seu significat, i fins i tot en un mateix interval de temps ha pogut tenir significats diversos depenent de l’àrea geogràfica, modificant d'aquesta manera el context. Entre aquestes en trobem per exemple el terme “Espanya” ¿realment te 3000 anys d’història?, “Corona de Aragón” ¿Corona, Regne o Confederació?, ¿Comtat de Barcelona, Comtats Catalans o Principat de Catalunya?






Aquests estats llevantins – Catalunya, Aragó i València – formaven en conjunt l'entitat coneguda amb el nom de Corona d'Aragó. De fet el nom no reflectia la realitat, ja que el regne d'Aragó, àrid "hinterland", era la part menys important de la federació. La dinastia era catalana i va ser Catalunya, amb seu litoral industriós i la seva població enèrgica, la qual va exercir el paper preponderant en la gran expansió marítima de la Corona d'Aragó. La gesta catalana va ser prodigiosa. Entre finals del segle XIII i finals del XIV aquesta nació de menys de mig milió d'habitants va conquerir i va organitzar un imperi i va establir a la metròpoli i en les seves possessions mediterrànies un sistema polític en el qual les necessitats oposades de llibertat i ordre estaven harmonitzades de manera única.

L'imperi catalano-aragones de la Edat Mitja va ser principalment un imperi comercial, la prosperitat del qual es va fundar en l'exportació de tèxtils. Barcelona, ​​el lloc de naixement del Llibre del Consolat, el famós codi marítim que regulava el comerç del món mediterrani, era el cor d'un sistema comercial que arribava fins al Llevant. Durant el segle XIV els catalans van guanyar, i van perdre, un lloc avançat a Grècia conegut com el Ducat d'Atenes; es van convertir en amos i senyors de Sardenya i de Sicília, que finalment es van incorporar a la Corona d'Aragó en 1409; Barcelona va mantenir cònsols als principals ports de la Mediterrània i els comerciants catalans van ser visibles al Llevant i al nord d'Àfrica, a Alexandria i a Bruges. Van competir amb els comerciants de Venècia i Gènova per al comerç d'espècies amb l'est i van trobar mercats de ferro català i, sobretot, per a tèxtils catalans, a Sicília, a Àfrica i a la pròpia península Ibèrica.


John H. Elliott


Mites i Llegendes del Bestiari Històric (9): ELS ORDINALS DINÀSTICS.



Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.


… Ah, lo de los ordinales dinásticos medievales, fue un invento de la Renaixença a comienzos del pasado siglo, en una búsqueda intencionada de señas de identidad al modo de los nacionalismos europeos del siglo XIX, (…) buen triple salto mortal sin red, pero que les salió bien, afortunadamente para los historiadores profesionales solo es una molestia sumar un dígito, pero para el lector neófito una clara ceremonia de la confusión....


Gerónimo de Blancas
Saragossa 1641

EL SETGE D'ALKMAAR



Al segle XVI els Països Baixos eren propietat per herència de la Corona espanyola. Les ciutats del nord d'Holanda, com Amsterdam, Haarlem, Alkmaar i Hoorn, que eren molt desenvolupades, riques i de gran importància estratègica, es van rebel·lar. Això va esdevenir la guerra dels vuitanta anys.