L'aliment bàsic, per a tots els pagesos, era el pa, que havia adquirit, també al camp, una marcada simbologia religiosa; tant els petits propietaris com els colons acostumaven a consignar en el seu testament una quantitat de pa per a pobres:
L'aliment bàsic, per a tots els pagesos, era el pa, que havia adquirit, també al camp, una marcada simbologia religiosa; tant els petits propietaris com els colons acostumaven a consignar en el seu testament una quantitat de pa per a pobres:
| Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras Manuel Morcillo Barcelona - 1685 |
![]() |
| Pedro Salazar de Mendoza (Toledo 1549 - Toledo 1629) |
![]() |
Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX Cayetano Barraquer i Roviralta (1839-1922) Capítulo séptimo - Franciscos . Pàg. 433-480 1906 |
Revista Chilena de Estudios Medievales
Número 6, julio-diciembre 2014, 11-28
La formación de la monarquía hispánica
como
monarquía compuesta
Matthias
Gloël
Universidad de Hamburgo
Resumen
Este estudio consiste en cuatro partes principales. En la primera se define y caracteriza a grandes rasgos el concepto de la monarquía compuesta y se ve que dicho tipo de formación era habitual en la época moderna. En la segunda parte se describe la evolución de los reinos hispanos, sus orígenes, la formación de las tres coronas ibéricas vía conquistas y uniones y, por último, la unión de dichas coronas que llegan a formar la monarquía hispánica desde el siglo XVI aproximadamente. En la tercera parte se analizan los problemas que conlleva una estructura compuesta, especialmente la ausencia real que sufría la mayoría de los territorios ibéricos. Finalmente, se caracterizan los intentos centralizadores por parte de la monarquía y el así llamado protonacionalismo, dos fuerzas que debilitan la formación compuesta de la monarquía.
CAPITULO IV.
La corona de Aragón no admite las hembras a la sucesión del reino.
Armand Fluvià i Escorsa
04/09/2015
Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana
d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2020), p. 125-144
ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital):
2014-0010
http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC / DOI:10.2436/3004.01.129
Data de lliurament: 7 de juliol de 2020. Data
d’acceptació: 20 de novembre de 2020
COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA.
SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL
DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC.
Cristian Palomo Reina
Universitat Jaume I
Resum:
El present estudi exposa alguns dels problemes causats
per un ús excessiu, en época contemporània, del concepte de comtat com a
categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en
detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles
XIV i XIX és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat
política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part
d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual.
Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront
del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest
article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de
Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una
anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació
del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle
XVIII. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat
aquesta problemàtica historiogràfica.