Mites i Llegendes del Bestiari Històric (1) DEL PRIMER US CONEGUT DE LES BARRES.




Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.



EL PRIMER USO CONOCIDO Y OFICIAL DE LAS “BARRAS” SE VERIFICA EN EL REY DE ARAGÓN ALFONSO II CON EL TEXTO: «MUDÓ LAS ARMAS E SEYNNALES DE ARAGÓN E PRENDIÓ BASTONES».


Aquest text el trobem a les "Crónicas de San Juan de la Peña".  En català es coneixen com Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, títol que li donà en una carta el mateix rei Pere el Cerimoniós, i és l'estipulada en la Llista de títols uniformes dels clàssics anònims de la literatura catalana. Anteriorment ha estat denominada com a Crònica general de Pere III el Cerimoniós, per contraposició a la Crònica particular de Pere el Cerimoniós, Crònica de Sant Joan de la PenyaCrónica pinatenseMemories historials de Catalunya, i en llatí Cronica Regum Aragonum et Comitum Barchinone.
Detall del manuscrit MS.2664 de la Biblioteca
 General
 de la Universidad de Salamanca.



El manuscrit original en llatí, anterior al 1359, no s'ha conservat. Al 1366 el rei trametia una còpia en català al monestir de Santa Maria de Ripoll, i al 1372 manava fer una còpia en aragonès. Segons Coll i Alentorn, es conserven 4 versions en català, 2 en llatí i 1 en aragonès.

En una carta del rei Pere a l'abat de Ripoll, datada el 10 de novembre de 1366, diu que li tramet una còpia de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona que ell mateix ha «fet e tret de diverses Cròniques e històries antigues»




Aquest text en concret  no fa cap referència a l'origen de les barres, però si deixa clar que NO són aragoneses, ja que Alfons ha de MUDAR (Mudar: Dejar algo que antes se tenía, y tomar en su lugar otra cosa // Cambiar, Dejar, Abandonar)  les armes i senyals pròpies del regne d'Aragó, per prendre les barres. Ara, d'on les treu? Les inventa? Les veu sobre un arbre com en Garcia Ximenez o flotant al cel a l’estil d’Iñigo Arista? Contracta un dissenyador heraldic?  Les hereta del seu pare?

A la Genealogia, encarregada pel futur rei Joan I en 1380, s'afirma que Ramon Berenguer IV, després de casar-se amb Peronella, "no canvià les armes Comtals que ara són les armes reials". Per altra banda aquestes eren igualment les armes utilitzades pel seu altre fill, Ramon Berenguer IV de Provença. Recordem que els comtes de Provença i els Comtes de Foix, descendents, ja sigui per línia masculina o femenina, de la Casa Comtal barcelonina, i amb anterioritat a l'aliança aragonesa, van portar els pals en els seus escuts, cosa que no podrien haver fet si haguessin estat armes pròpies de la Casa d'Aragó, de la qual no eren descendents.

Cal destacar també que en Zurita a les seves cròniques d'Aragó es mostra en desacord amb l'afirmació de que Aragó mudés o canviés les armes propies del regne per les barres, "no lo tengo por muy cierto, antes he visto algunos sellos y divisas antiguas de los reyes de Aragón, desde el tiempo del rey Don Pedro, nieto del conde de Barcelona, que eran de las armas que tuvieron los reyes, sus antecesores, y se dice haberlas tomado después de la batalla de Alcoraz, cuando fue ganada Huesca de los moros, que son la cruz roja en campo de plata con las cuatro cabezas". Així doncs, segons Zurita, a l'època del Rey Pere (I de Barcelona, II d’Aragó), el regne d’Aragó usava encara  la creu d'Alcoraz, tot i que "no embargante que se preferían como más principales las de Cataluña por descender los reyes por línea de varón de aquellos príncipes". Són en definitiva, les armes dinàstiques de la Casa Comtal de Barcelona i posteriorment també de la Casa Reial d'Aragó, el senyal reial, o sigui el senyal del rei o familia reial, no un emblema territorial.

Començament de la historia dels comtes de Barcelona


 Aquesta miniatura pertany a la versió catalana de l'obra, segons el manuscrit 2664 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca (coetani a la seva redacció i sortit segurament l'escriptori regi). La miniatura és la que decora la capitular historiada “A” que obre el capítol 22 de l'esmentada crònica (f.22v), on es dóna començament a la seva segona part: l’història genealògica dels Comtes de Barcelona (làm. II).
Dins de l'ull de la lletra apareix representat el pare de Gruifredo el Pelós, dit també Guifré o Unifred, com deixa clar el text del capítol, homenatjant al rei de França, sent cadascun identificat pel seu escut d'armes: el primer porta, d’or, quatre pals de guls i el segon, dividit l'Imperi i França, són les que la tradició medieval assignava a Carlemany.

Independentment de l'identificació dels personatges, de la possibilitat que fossin  o no coetanis, o de l'existència de les divises en al Sg.IX, si deixa clara la forta convicció, que existia ja aleshores, tant per part dels historiadors com per part de la mateixa casa reialde l'origen comtal de les barres.



X.M.C.  1/2015



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada