Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.
 |
| Plafó exposat al palau de l'Alfajería a Saragossa. |
"… ese día llevó la bandera o enseña real de Aragón Diego denbú hidalgo especial del mismo reino. Porque los aragoneses le suplicaron, que pues las armas tomaba de Cataluña, que el dice que fue el primero que tuvo los bastones o palos de Cataluña por armas, que le pudiese dar cargo de la enseña real de Aragón a hidalgo aragonés, y así se les otorgó, como quiere que otros han escrito, que así fue pactado y asentado por capítulos, cuando al príncipe su padre le dieron la infanta de Aragón por mujer …."
Gualberto Fabricio de Vagad
Saragossa, nomenat cronista major del Regne d’Aragó al 1466.
“Cuando ya fueron concordes en lo del casamiento: los embajadores le pidieron las condiciones que el rey don Ramiro les había mandado. Primeramente que el dicho don Ramon no fuese llamado rey sino príncipe de Aragón. Más que el nombre de Aragón fuese puesto delante del de Barcelona de esta manera: Don Ramón por la gracia de Dios príncipe de Aragón y conde de Barcelona. La tercera condición fue que en las batallas fuese alférez y llevase la bandera hombre de Aragón. Todo esto otorgó fácilmente y de muy buena voluntad el Conde don ramón y con instrumento y juramento lo confirmó; y hasta el día de hoy lo han guardado sus sucesores. Ordenaron así mismo que en las batallas fuese invocado el nombre de San Jorge; declararon otrosi de qué señales de armas había de usar el conde don Ramón y sus sucesores: es a saber que los capacetees y armaduras de las cabezas fuesen con insignias de Aragón, que son según primeramente dijimos una Cruz blanca en campo azul, cruz semejante de las que traen los del hospital e San Juan de Jerusalén. La sobreropa: el escudo y las cubiertas del caballo de colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona. Dio así mismo luego el conde don Ramón sus insignias a los grande y pueblos de Aragón que se las demandaron; dióles también las armas de San Jorge que era del Principado de Barcelona…”
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)
València 1524
Julian del Castillo
Burgos - 1582
Hieronymo Roman y Zamora
(Logroño, 1536-1597)
Salamanca 1595
Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554)
València 1550
 |
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580)
|
 |
Dueñas (1521-1574)
Barcelona 1603
Barcelona 1603
Juan Dameto i Cotoner
(Palma de Mallorca, 1554 - 1633)
Palma 1610
Juan de Madariaga
Valencia 1617
Francisco Diego de Aynsa y de Iriarte
Osca (1586-1628)
Osca 1619
Juan Briz Martínez
(Saragossa ±1570-San Juan de la Peña 1632)
Saragossa 1620
Esteban de Garibay y Zamalloa
(Arrasate 1533 - Madrid 1600)
Barcelona 1628
Juan Francisco Andrés Uztárroz
(Saragossa 1606 - Madrid 1653)
Saragossa 1630
Joseph Vicente del Olmo
Lithologia o explicacion de las piedras y otras…
Jerónimo de Blancas y Tomás
(Saragossa, ? - 1590)
Saragossa 1680
 |
Juan Eusebio Nieremberg
1689
|
 |
Epitome historico de la Muy Ilustre ciudad de Manresa Juan Gaspar Roig (1624-1691) 1692 |
 |
Manuel Mariano Ribera
1726
|
SOBRE ELS GRAVATS UTILITZATS EN L'ENCUNYACIÓ DE LES MONEDES DE
DIFERENTS NACIONS.
Joseph García Cavallero (Assajador y Marcador Major del Regne de Castella)
Madrid 1731
 |
Pedro Murillo Valverde Madrid 1752 |
Nicollé de la Croix
Madrid 1779
Bernardo Espinalt Garcia
Madrid 1781
Fray Lamberto de Zaragoza
Manuel Rodríguez.
Académic Supernumerari de la Real Academia de San Fernando.
Madrid 1797
Antonio de Moya
Madrid 1756
Diccionario universal de historia y de geografia.
Francisco de Paula Mellado
Madrid 1846
 |
Poblacion general de España, sus reynos y provincias, ciudades, villas y pueblos, islas adjacentes y presidios de Africa. Juan Antonio de Estrada Madrid 1768 |
Francisco de Paula Mellado
Madrid 1846
 |
| Braulio Foz (Fórnoles, Teruel, 1791 - Borja, Zaragoza, 1865) Historia de Aragón. Zaragoza - 1848 |
 |
| Clave historial con que se facilita la entrada al conocimiento de los hechos ocurridos desde el nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo. Enrique Flórez - Burgos 1851 |
 | ||
|
 |
Linajes de Aragón, Revista quincenal. Huesca 1910-1917 |
 |
| Linajes de Aragon : Revista quincenal ilustrada : Reseña histórica, genealogica y heráldica de las familias aragonesas. Huesca 1914 |
 |
Informe presentado en 1921a la Real Academia de Historia, por el historiador aragonés, y miembro, Don Eduardo Ibarra y Rodríguez (Zaragoza, 30.1.1866 - Madrid, 22.5.1944) acerca de «CUÁL DE LOS TRES ESCUDOS SEA EL QUE MÁS EXACTAMENTE CORRESPONDE A ARAGÓN». |
 |
Faustino Menéndez Pidal Los sellos en nuestra Historia Boletín Oficial del Estado Real Academia de Historia Madrid - 2018 |
Rei Pere III "el Cerimoniós"
Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago
(1344)
 |
«
De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens»
Rei Pere III "el Cerimoniós"
Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona
(o Crónica de San Juan de la Peña)
(~1359~1370)
Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones".
A la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons". En una altre còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals fent homenatge a Carlemany.
València 1524
Lucio Marineo Sículo
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)
 |
| Alfons I el Batallador |
.jpg) |
| Ramón Beremguer II |
La col·lecció fou encarregada per la Diputació del General de Catalunya el 1587 a Filippo Ariosto, qui procedent de Saragossa ja havia fet el mateix per a la Diputació del General d'Aragó. Després de les bones recomanacions que els diputats aragonesos van trametre als diputats catalans, aquests accediren a fer-li el mateix encàrrec.
.jpg) |
| Ramir II |
.jpg) |
| Ramón Beremguer III |
La sèrie aragonesa, no es va conservar, però que s’ha transmès en les còpies de pintors àulics del segle XVII fetes per al Salón del Buen Retiro de Madrid.
Aquesta s’organitzà en tres grups: els Reis de Sobrarb, els Comtes d’Aragó i els Reis d’Aragó. La disposició segons aquest ordre traduïa visualment les indicacions historiogràfiques establertes pel cronista oficial, Jerónimo de Blancas, en allò que en principi havia de ser un opuscle intitulat “Aragonensium rerum commentarii”.
Aquesta s’organitzà en tres grups: els Reis de Sobrarb, els Comtes d’Aragó i els Reis d’Aragó. La disposició segons aquest ordre traduïa visualment les indicacions historiogràfiques establertes pel cronista oficial, Jerónimo de Blancas, en allò que en principi havia de ser un opuscle intitulat “Aragonensium rerum commentarii”.
.jpg) |
| Peronella i
Ramon Berenguer IV
|
«.. mudó las armas e seynnales de «..no canvià les armes Comtals
Aragón e prendió bastones». que ara són les armes reials».
.jpg) |
| Alfons II d’Aragó i I de Barcelona |
Retrat del rei Alfons I d'Aragó "el Batallador", pel saragossà Francisco Pradilla, 1879. Ajuntament de Saragossa. Podem veure, al marge inferior dret, com l'escuder subjecta l'escut del monarca.
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, Aragó i les Balears sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869. L'elecció de Tortosa es degué al fet que es troba situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó.
Per altra part no sembla que quedi clar el significat del terme "Senyal Reial", que no significa que sigui del "regne", si no que es el senyal personal o familiar del rei i la família reial. Veiem uns exemples:
Senyal territorial Senyal Reial
Anglaterra:
 |
Noruega
Liechtenstein
Castella-Lleò
Espanya
Aragó
 |
Escut de 1450. L'escut és una mica diferent a com ara el coneixem. Per començar, no té quatre parts, sinó tres, i la col·locació de les diferents matges tampoc coincideix amb l'actual. A la meitat superior de l'escut, apareixen les barres, el senyal reial, compartit per tots els estats de la Corona. I a la punta inferior de l'escut apareixen les armes corresponents a Aragó: el que es coneixia com "l'Aragó antic", és a dir, la creu d'Iñigo Arista, i "l'Aragó modern", la creu d'Alcoraz. |
 |
La mateixa distribució que es veu en les pedres armeras que la Diputació del Regne va encarregar per a la façana de la seva seu, a la plaça de la Seu de Saragossa. Als costats, la creu d'Iñigo Arista i la creu d'Alcoraz, i en el centre i més amunt les barres, amb la corona, indicant així el seu caràcter reial o de sobirania, a diferencia de les anteriors que si son territorials.
|
 | |
Altre detall: Tots els personatges del marges porten corones reials, excepte un, a baix a la esquerra, qui també és l'unic que porta a les mans una bandera en lloc de ceptre o espasa.
¿Endevineu quina bandera porta, i qui es el personatge?
|
 |
Francisco Xavier de Garma y Durán
Barcelona – 1753
|
X.M.C. 2/2015
Articles Relacionats:
Relació de les barres amb el Papat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada