Mites i Llegendes del Bestiari Històric (7): ESPANYA SEGONS EL LLIBRE DELS FEITS DEL REI EN JACME.



Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.



Aquest “Mites i llegendes...” es pot trobar també inclòs a l'entrada:


“TODOS LOS TESTIMONIOS DE AQUELLA ÉPOCA DEMUESTRAN QUE LOS CATALANES MEDIEVALES SE CONSIDERABAN ESPAÑOLES. EN SU “LLIBRE DELS FEITS”, ESCRITO POR EL MISMO, JAIME I, EXPLICÓ SOBRE LA COLABORACIÓN DE LOS SOLDADOS CATALANO-ARAGONESES EN BENEFICIO DEL REINO DE CASTILLA: «PORQUE LO HEMOS HECHO EN PRIMER LUGAR POR DIOS, EN SEGUNDO POR SALVAR A ESPAÑA, Y EN TERCERO PARA QUE TENGAMOS EL GRAN HONOR DE QUE GRACIAS A NOSOTROS SE HAYA SALVADO ESPAÑA». Y AL SALIR EN LYON DEL CONCILIO EN EL QUE SE HABÍA OFRECIDO PARA IR EN CRUZADA A ORIENTE, DECLARÓ: «BARONES, YA PODEMOS IRNOS, QUE HOY HA SIDO HONRADA TODA ESPAÑA»”.


El primer punt a l’hora d’analitzar aquestes cites, encara que pogués semblar de mes, es comprovar o aclarir si realment es van dir o escriure tal com s’afirma. ¿Realment el rei en Jaume I va dir i/o escriure això?  Doncs jo m’inclino a dir que no. Veiem, lo que podem trobar al Llibre dels feits”, que és més o menys això:

“Car crehem per cert que null hom nous poria en mal notar aço, car nos fem, la primera coʃa per deu, la segona per salvar eʃpanya.  la terça, que nos e vos haiam tan gran preu e tan gran honor, que ϼ nos e per vos sia salvada spanya.”
o
“Barons, anar-nos-en podem, que hui és honrada tota Espanya”

I direu? I quina diferencia hi ha? Doncs contextualment n'hi ha. Quan hom tradueix un text com aquest, no nomes actualitza termes com “Jacme” a “Jaime” o “Spanya” a “España”, també, encara que sigui inconscientment,  acomodem els termes a la nostra actual i particular forma de pensar, canviant així el context, i aquest context es essencial per comprendre,  la història en general i  quan es tracten de  dites o afirmacions tretes de lloc en particular.

Per exemple no seria lo mateix afirmar que en Colom en albirar el nou mon cridés   “Terra a la vista” en comptes de “Tierra a la vista” , perquè?  Doncs per les connotacions que això comporta en quant a la titularitat del descobriment d'América. O com suposar que els reis de Catalunya i Aragó, dels segles XI a XIV utilitzaren un idioma estranger, com era el castellà, per denominar als seus dominis  “Corona de Aragón”.

Decada primera de la historia de la insigne
y coronada ciudad y reyno de Valencia
Gaspar Escolano
1610
En el moment que acceptem en terme “España”, així en “castellano castizo”, estem, en part, acceptant també el context que ve, per la part de Castella, implícit. Com ja em vist el terme "España" no tenia el mateix sentit a Castella que a Catalunya, sentit que podem debatre o qüestionar, però sense oblidar que es el que històricament se l’hi ha donat en aquelles contrades.

Os animo a llegir el text original aquí o aquí i que traieu  vosaltres mateixos les conclusions. Ara, que si no os be de gust ara mateix, ja os faig jo l’“spoiler”, i os avanço que en Jaume I parla d’Espanya, com no, en sentit geogràfic.

Per exemple, just a seguir de la cita a on parla de la salvació d’Espanya, podem seguir llegint:

E, fe que donem a deu, pus aquells de Catalunya, qui es lo millor regne e el pus honrrat e el pus noble, perço com hi ha IIII. Comtes, ço es lo Comte de durgell e el comte dampuries e el comte de foig e el comte de pallars, e hay  richs homens, que per un que aqui ne haia ne ha en catalunya IIII. e per un cavaller ne ha en catalunya V. e per un clergue que aʃʃi haia ne ha lla .X. e per un ciutada honrrat ne ha en catalunya .V. que  aquells dela pus honrrada terra deʃpanya nos volgueren dar a nos del lur, e guardar vosaltres, qui tenits mostra honor, qui de XX. milia, qui de XL milia sous, nos deuriets aiudar be e maiorment. car tot se romanrria en vos, ab mes que no vos en donariem del nostre.

En altres referencies a Espanya també podem llegir:

E, pus Dèus nos ha feita tanta de gràcia que ens ha donat regne dins del mar, ço que anc rei d’Espanya no poc acabar.

“Deu ens ha fet la gracia de donar-nos un regne sobre el mar com no té cap altre rei d’Espanya”  on  reflecteix el goig d’haver conquerit un regne sobre el mar:  Mallorca.

I per si no ha quedat prou clar, ja ho fa mes que evident quan parla dels “los cinc regnes d’Espanya”

“...e dix-nos que ell havia gran volentat que ens servis ab tot co que ell pogues haver de l’Espital en los cinc regnes d’Espanya,...”

Los cinc regnes serien, segons la historiografia oficial: Lleó, Castella, Navarra, Aragó i Portugal. Units Lleó i Castella es va continuar parlant dels cinc regnes , substituint Lleó per Granada. 

Però aquesta unió de Lleó i Castella es produí al 1217 i en aquesta època Granada, encara que pogués ser vassalla de Castella, no es pot comptar com regne cristià; per altre part i com veiem per en Jaume I Catalunya compta com a regne, lo millor i lo mes honrat i noble.  I un cop mes, quan consultem als nostres veïns, en trobem versions lleugerament diferents:

La cosmographie universelle
Sebastian Münster (1554)

Cosmographie, ou Description des quatre parties du monde
Petrus Apianus,Reinerus Gemma Frisius (1581)


Clar que sumant el seu nou i flamant regne sobre el mar (Mallorca), i el regne de Valencia, i el de Murcia... doncs ja no surten los comptes. Sembla, mes aviat intentar ser un reflex d’aquella  Hispania  que estava dividida en cinc, es a dir les cinc províncies romanes: Tarraconense, Gaelia, Cartaginense, Lusitania i Betica. A l’hora que la contraposició dels cinc regnes musulmans: “Morischos quinque Regnorum, nempe Murciæ, Granatæ, Giennij, Cordubæ, & Hispalis”.





X.M.C.  3/2016




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada