Els breviaris són llibres de lectures i pregaries. Els primers es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes.
Fol. 293 Esq. |
A Catalunya, durant els segles XI i XII es troben breviaris que combinen antífones i lectures diverses, enriquides posteriorment amb el salteri i altres textos. Actualment es conserven un parell de fragments de breviaris del segle XI de Vic i Solsona, però les restes més ben conservades pertanyen al segle XII.
L’any 1342 el rei Pere el Cerimoniós va demanar als abats de Poblet i de Santes Creus una còpia del Breviari cistercenc, perquè desitjava resar l’Ofici diví segons el ritu de l’Orde.
A inicis del segle XV el rei Martí l'Humà (1395-1410), trameté un copista de la seva confiança a Poblet per obtenir una altra còpia del Breviari de l’Orde per al seu ús personal. Conté riques il·luminacions corresponents als dotze mesos de l'any amb diferents escenes religioses i els corresponents signes zodiacals.
Fol. 444 Esq. |
El còdex fou començat pels volts de 1398. El 1403 les il·lustracions encara no estaven acabades. Entre el 1420 i el 1430 el rei Alfons el Magnànim el completà afegint-hi l’ofici de sant Jordi.
El Breviari arribà a la Biblioteca Nacional de França, a París, el 1947, conservat avui dins la col·lecció Rothschild. A la mateixa biblioteca es conserva també un breviari provinent del monestir de Ripoll sent un bon exemple d'estudi de la litúrgia a Catalunya.
Breviarium secundum ordinem Cisterciencium
Fol. 17 Esq. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada