BELLESGUARD


Al llibre “Barcelona á la vista. Album de fotografías de la capital y sus alrededores, editat l’any 1896 podem trobar la present foto acompanyada de la següent ressenya d’en Julio F. Gibernau:






“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruínas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”. 


Dins la Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.


Lo rey:

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de voftra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S.Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostrre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largamemt lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è fingular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 


E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.


Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

REX MARTINUS - Creem qae beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey,è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta tarnslat aqui de la Donacio dessusdita. Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.




“Residió Benedicto en Perpiñán hasta diez días del mes de julio deste año: y porque allí comenzaron a morir de pestilencia y fallecieron repentinamente el pronotario de Castilla y el obispo de Lugo, al papa  convino venir a verse con el rey a Barcelona, Salió de Perpiñán a once del mes de junio y vino al monasterio de San Pedro de Rosas (…) De allí continuò Benedicto su camino para Barcelona, y aposentóse fuera en la casa del rey que llamaban Belesguart: y como llegò la nueva de la muerte del rey e Sicilia, por orden del papa la denunciaron al rey, su padre, el santo varon fray Vicente Ferrer y los consellers de la ciudad.




Lo Rey - Mossen P.

 Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la dolorosa mort del Rey de Sicilia nostre Primogenit de et loabla memoria de la qual havem hauda immensa et trascendent mesticia de dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit Rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aqui prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya.

Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor.

Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen sen Bernat de Cabrera ea mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederich nostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aqui passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar.

Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present me havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne.


 Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTIN - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus - Johannes secretarius - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.




La mort del Rey de Sicília va crear diversos moviments politics entre el cual les croniques detaquen el den Bernat de Cabrera, Comte de Módica. Entre el 1403 i el 1404 les rivalitats del Comte de Módica, amb els consellers de Martí el Jove l'indisposaren amb aquest, i fou empresonat, però Martí l'Humà, son pare, féu que fos alliberat. Lluità a Sardenya i participà en la batalla de Sanluri el 1409. A la seva tornada a Sicília, fou nomenat mestre justicier del regne (Gobernador General), convertint-se en la veritable autoritat, però entrà novament en conflicte amb els nobles del consell i amb la reina Blanca, vídua de Martí el Jove. Va ser novament empresonat el 1413 i alliberat posteriorment per ordre de Ferran d'Antequera.


“Habia ya antes desto el rey dádole  (a en Bernat IV de Cabrera)  poder de su lugarteniente general, estando en Barcelona a veinte y ocho del mes de junio, siendo aún vivo el rey don Martin de Sicilia su hijo, y sin mucha contradicción le concedió el poder de Gobernador General, y le otorgó el oficio de condestable, que era cargo que se había de encomendar a persona legitima de la casa Real: porque creyó que por aquel camino el Conde (de Módica,) se enemistaría con los Grandes deste Reyno. Este poder firmó el Rey en Barcelona en una casa en que el se recreaba, que se llamaba Belesguart, a veinte y cinco del mes de Agosto del año mil y quatrocientos y nueve,…”







Lo rey Darago et de Sicilia.

Capità. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem guessem la execucio daquella differir.

 Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla aci e que si prenys no era lans en menariem.

 Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui.

 Semblantment haurets dins breus dies mossen GR de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses.

En una letra que mossen R Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure.


 Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. -REX MARTINUS.- Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici.- Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de les armades etc.



Poblet, rotlle dinàstic de la Corona d'Aragó:
Martí el Jove, rei de Sicília
(Institut Amatller d’Art Hispànic).      
Lo Rey. –Promens.


Per tal com a nostre Senyor Deu plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia è suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia dona Margarita de Prades la qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquen en tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. 

Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cualses necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perço hajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos ea nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. 

E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Oms loctinent de governador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. 

Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. -REX MARTINUS- Dominus rex mandavit michi -Johanni de Tudela. -Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. -Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.




“En el fin del mes de Octubre deste año, estando el rey en la casa de Belesguart q esta fuera de Barcelona, teniendo aviso q en Sicilia se intentaban nuevas cosas por el conde de Módica (Bernat IV de Cabrera), y que contra su voluntad entró en la ciudad de Palermo, y estuvo en ella algunos días, y q allí deliberaban ir a Catania, donde residía la reina doña Blanca con los del consejo, que se había nombrado por el rey de Sicilia su marido, recibió dello gran enojo y pesar, y se tuvo por muy diservido, porque conocía al conde que era para emprender cualquier hecho, por grande que fuese: y se traía inteligencia con el alcayde de Malta, que se sacase al conde Antonio Veintemilla de la prisión en que estaba en aquel castillo, y se començaban a poner en armas todos los barones: y aunque el rey estaba impedido de su persona, que no podía ser más, publicó por esta causa que quería pasar luego a Sicilia: y que no lo dilatara sino por esperar la embajada, que aquel reino le enviaba.” 




Reyna molt cara filla. 

Nos havem delliberat de passar personalment en aqueix regne per posar aquell en bon stament e axi ho farem de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus en fort breu temps: e ja hagrem mesa en presta exequcio la nostra partida daçi sino que speram les missatgeries que tots nostres regnes e terres nos trameten per manament e ordinacio nostra per esser presents a la examinacio e declaracio que volem fer sobre la successio dels dits regnes e terres nostres en cas que a nostre Senyor Deus plagues que morissem sens fills mascles la qual se fara fort prestament pus ells hic sien: e feta aquella la qual es fort necessaria al benefici de tots los dits nostres regnes e terres e posats aquells en bon stament partirem daci tantost per passar en aqueix regne. Perqueus pregam affectuosament reyna molt cara filla que en lendemig tro que nos siam aqui ensemps ab los de vostre consell hajats diligent cura en ben regir e governar aqueix regne axi com tro açi havets be e notablement fet. Nos reyna molt cara filla vos havem ordenat cert consell de sicilians e de cathalans fort bons homens qui ensemps ab los dessus dits vos consellaran tro que nos siam aqui los quals vos trametrem dins breus dies Deu volent. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla vostra continua proteccio.

Dada en Bellesguard sots nostre segell secret a XII dabril del any MCCCCX.— Rex MARTINUS. Dominus rex mandavit michi. Bernardus Medici. Dirigitur regine Sicilie.



Bellesguard 1850-60
Dibuix de Valentín Cardedera (1796-1880), (BDH).


Pro brachio Ecclesie regni Valentie.— En Marti per la gracia de Deu rey Darago de Sicilia etc. Als venerables honrats e amats pares en Christ los bisbes de Valencia e de Sogorb abats prelats e altres qualsevol persones ecclesiastiques del regne de Valencia salut e dileccio.


 Com nos ab diverses letres nostres hajam moltes vegades escrit als governador e deputats del dit regne que com nos volguessem per bon estament e tranquillitat de nostres regnes e terres veure regonexer e ben examinar tots los testaments e cor dicils de nostres illustres predecessors de gloriosa recordacio per tal que en cas ço que Deus no vulla que a nos convengues passar desta vida sens fills sabessem certament e poguessem ordonar ea tots nostres sotsmesos fos clar e notori a qui pertanyeria la successio dels dits nostres regnes e terres apellassen e convocassen vosaltres e los altres braçes o estaments del dit regne de Valencia et que ensemps ab ells elegissen e trametessen a nos can pus prestament porien certes persones de tots staments en semblants coses aptes experts e sufficients entre los quals ni hagues de juristas ben approvats e famoses que fossen presens als dits regoneximent e examinacio ens poguessen be consellar en lo procehiment del dit fet e bona conclusio daquell e vejam ara clarament que ells ne vosaltres ne los altres braçes o estaments del dit regne nous curats aplegar ne trametre a nos les dites persones o missatgeria a aço necessaria de que havem fort rahonablement sobiran desplaer: pregamvos exhortam e requerim que sens alcun prejudici e derogacio de vostres furs privilegis e libertats als quals no entenem ne volem esser en alguna cosa per aquesta raho prejudicat ans volem queus romanguen salves e illeses e en sa virtut e vigor ensemps ab los altres braçes o estaments daqueix regne o sens ells si millor vos sera vist esser fahedor vos ajustets e elegiscats vostres missatgers quens trametats al pus prestament que porets com tota cuyta e celeritat sia triga los quals sien presents als dits proceyment regonexement e examinacio ens puxen consellar en lo benavenir del dit fet postposats qualsevol altres affers com aquest sia segons deu pus arduu e pus necessari e mes tocant lo ben e pacifich estament del regne que qualsevulla altre que puxa esser e sia preservatiu de molts mals escandels e inconvenients que ço que Deus no vulla se porien seguir si no hi era justament e saludable provehit abans quel cas se seguis en altra manera certifficamvos que en absencia incuria negligencia e contumacia vostra nos ensemps ab los altres braçes e es taments daqueix regne e dels altres regnes e terras nostres qui ab nos seran presents procehirem en regonexer examinar e concloure lo dit fet vostra absencia e contumacia no contrestants. E volem e ab la present vos intimam que tots los damnatges e inconvenients que en temps esdevenidor a nostres regnes terres e vassalls sen poguessen seguir ço que Deus no vulla seran imputats daqui avant a vosaltres ea vostres bens e no a nos: e per tal que aparega en temps esdevenidor manam la present esser a vosaltres presentada de nostra part per los amats consellers mossen Simon Miro batle general de regne de Valencia e per mossen Domingo Masco majordom nostre o per cascun dells e quen façen levar carta publica per tal quen sia memoria en esdevenidor. 

Dada en la torra de Bellesguart a XXX dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX.— REX MARTINUS.— Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici et viderunt eam vicethesaurarius et Franciscus Daranda quibus fuit comissa.— Predicta litera fuit facta similis sub eisdem data signo atque mandato et missa predictis ecclesiasticis personis.









El castell de Bellesguard inicià la seva decadència l'any 1424, quan fou lliurat a mans particulars. 



Al segle XIX, en morir el darrer propietari, Joan Baptista Grau, bisbe d’Astorga, els seus hereus van posar a la venta algunes de les propietats que aquest posseïa.

Va ser el mateix Antoni Gaudí el que va recomanar a la senyora Maria Sagués, vídua de Jaume Figueres, que comprés un gran terreny que es trobava a la part alta de la ciutat de Barcelona. Per a l’arquitecte, aquesta finca tenia un passat que la feia molt singular.

Quan l’any 1900 Antoni Gaudí va iniciar les obres de la casa, va caminar entre les restes de l'antic castell i va poder veure el mateix paisatge esplèndid que segles enrere havia vist el rei Martí, per això no va voler deslligar l'obra nova dels vestigis del passat. Aleshores encara s'hi conservaven dues torratxes del mur medieval, construccions gòtiques que l’arquitecte va decidir conservar i restaurar, a la vegada que per impedir que aquestes es poguessin malmetre, variar el trajecte que anava de Sant Gervasi de Cassoles al cementiri de la població, nou emplaçament que va obligar a Gaudí a dissenyar un viaducte que creués el torrent pel que passava el nou camí.

Fascinat per la història d’aquell espai, Gaudí va optar per projectar un nou edifici realitzat en pedra i maó, que evoca clarament a un castell medieval del segle XV, i en que no s’oblidà d’incorporar-hi els merlets. De la construcció destaca la seva tendència a la verticalitat i l’organització simètrica triada per al disseny de la façana principal, a la que dona volumetria mitjançant la introducció d’un cos cúbic que sobresurt. Per al coronament de l’edifici Gaudí va crear un interessant jo de finestres i petites obertures. De la teulada sobresurt un prisma rectangular que conté el nucli de les escales interiors. No podem oblidar la presència de la torre troncocònica, coronada per una creu de ceràmica vidriada, peça que està sustentada per una pilastra amb les quatre barres del casal de Barcelona, i una corona, elements que evoquen directament a la figura del rei Martí. Aquesta original estructura ajuda a incrementar la sensació de verticalitat de l’edifici. Per a la porta principal, l’arquitecte va optar per emmarcar-la dins d’un arc de mig punt, estructura que els remet al gòtic civil català. Per a la reixa va dissenyar un interessant treball de ferro forjat on podem llegir “Ave Maria Puríssima. Sens pecat fou concebut”, una benvinguda molt popular en les cases catalanes.


A la Ilustració Catalana del dia 30 de juliol de 1905 es publica aquest reportatge fotogràfic. 














































X.M.C.  6/2018





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada