LA GUERRA DELS NOU ANYS: Un capítol a tenir en comte a l’hora d’aclarir les posicions al començament de la guerra de successió a la corona hispànica a nivell europeu.


   
També coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa, va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança". La guerra es produí com a resistència a l'expansionisme francès al llarg del Rin, així com, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia auspiciada pels francesos.
L'escenari de guerra a Amèrica del Nord, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.





L'únic teatre d'operacions decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes enviades pel rei només podien oferir resistència, i els aliats eren incapaços d'aportar el suport suficient.

Anne Jules de Noailles va ocupar la població de Camprodon el 1689, que fou recuperat poc més tard per Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, i el 1690 el mateix Noailles va ocupar Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Ribes i Ripoll, i el 1691, La Seu d'Urgell, i va fortificar Bellver de Cerdanya. Les forces franceses comptaven amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.
Els combats van estar dominats per una guerra amfíbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres, com Barcelona i Alacant, i es van amenaçar Vinaròs i Peníscola.


1691


El 1694, quan la resta de fronts estaven més tranquils, el front català va adquirir més importància i les tropes franceses van incrementar els seus efectius fins als 26.000 homes. A causa del Setge de Roses, la ciutat va caure el 1693, tot i que posteriorment els francesos van vèncer als aliats a la batalla de Verges el 27 de maig de 1694, prenent Palamós el 31 de maig, Girona el 10 de juny, Hostalric el 29 de juny, i Castellfollit de la Roca el 8 de setembre, amb un front que es mantindria estable fins a l'ofensiva de 1697.

La negativa d'algunes poblacions a pagar impostos, i les accions dels miquelets produeixen represàlies en forma de crema de cases i esglésies.
L'arribada de la flota aliada comandada per l'almirall Russell va evitar el setge que es planejava per Barcelona. Però quan, el 1696, la flota marxà de Cadis cap al nord, va fer possible que el 1697 Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme, amb la flota francesa de Victor-Marie d'Estrées, captures Barcelona amb l'acció militar més important de finals de la guerra, anexionant Catalunya a França. 


Capitulaciones hechas y concertadas entre el Conde de la Corzana, Maestro de Campo General del ejército de España y Gobernador de la plaça de Barcelona, de una parte y el Duque de Vandome Capitán General del ejército de Francia, de otra parte,  por la entrega de la ciudad de Barcelona y fuerte de Monjuich.


La guerra no va tenir un clar guanyador, i els acords del Tractat de Ryswick obligaren a retornar a l'estatus quo anterior. Lluís va acceptar la devolució de Catalunya, Luxemburg i Lorena, tot i que tothom ho va veure com un intent d'augmentar les seves possibilitats d'accedir al tron espanyol després de la mort de Carles II, que s'intuïa que moriria sense fills.


 Mes informació: 


Príncep Jordi. Ídol de Catalunya, terror de França. 

(Vibrant)


Així era recordat Georg von Hessen-Darmstadt, conegut popularment com el príncep Jordi. Heroi i protector dels catalans durant la Guerra dels 9 anys (1688-1697) i figura històrica fonamental per entendre el decantament a la causa austriacista per part dels catalans en la Guerra de Successió Hispànica (1701-1714/1715).



1660

1668

1688

1689

1689

1689


1694

Pedro Argayon, 1697

1697

1697

1700




X.M.C.  8/2018


2 comentaris:

  1. Me quedo con esto: "tot i que tothom ho va veure com un intent d'augmentar les seves possibilitats d'accedir al tron espanyol després de la mort de Carles II", no tenía ni idea.

    Me alegro que estés de vuelta, me acabo de enterar

    Una abraçada forta

    ResponElimina
  2. Y tu artículo LES FALSEDATS DE LES PARAULES: LA CORONA D'ARAGÓ
    Sobresaliente
    Lo pongo aquí porque no se puede comentar en dicho artículo

    ResponElimina