L'Antonio Ubieto va parlar d'un segon document de donació escrit a Barbastre aquell mateix dia. L'autor va sostenir que aquest document, com la resta dels que regulaven l'arranjament entre en Ramir II i en Ramon Berenguer IV, va ser escrit per Ponç, l'escrivà del comte, encara que aquest document concret no té data explícita.
A l'esmentada còpia del document és l'única on es troba aquesta clàusula.
“Esta cláusula evidencia a contrario que, sin ambos óbitos, Ramón no puede disponer a voluntad. Tanto es así que, en documento sin data ni ubicación contrastadas, el barcelonés se obliga, bajo fórmula de vasallaje, a no enajenar parte alguna del reino que se delimita. En actos posteriores, Ramiro reitera que el reino se concedió al conde y a los hijos de sus hijos que fuesen de la progenie de Petronila y no de otra distinta.”
Tot i això, després de valorar el pergamí, descartem la concepció del doctor Ubieto sobre el document esmentat, atès que no sembla la còpia d'un document autèntic del 1137. Pensem que aquest document s'ha de posar en quarantena, ja que és sospitós ser fals pels motius que exposarem a continuació, encara que la qüestió mereix un estudi més detallat:
a) En primer lloc, perquè, a diferència del document anterior i d'alguns altres que analitzarem, no compleix les mínimes normes diplomàtiques que donen validesa a un instrument oficial, com ho és una donació: no està datat ni rubricat amb la signatura del notari responsable de la validesa del document, que, si fos creïble la lectura d'Ubieto, hauria de ser el mateix Ponç del document anterior.
b) El document, com va reconèixer el mateix Ubieto, no és original, sinó una còpia del segle XIII, potser el principi de la centúria. Perquè l'instrument sigui vàlid, hi ha de constar el notari que ha fet el trasllat (Hoc est translatum, etc.) i la data de quan se'n va fer la còpia. Algú al segle XVII va afegir, presa de Beuter, una data, 1186, que es correspon amb l'any de Crist 1148, i una llista de testimonis que el mateix Ubieto es va negar a comentar perquè estava plena d'absurds.
c) Un ulterior element de sospita és que, a diferència dels altres tres documents principals del 1137 (emesos a Barbastre, Ayerbe i Saragossa), ni es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), ni va ser copiat al cartulari Liber feudorum maior, de la segona meitat del segle XII —instrument per justificar documentalment totes les possessions dels comtes de Barcelona—, sinó que tan sols es va conservar a Montearagón (conegut per la cronística des del s. XV), cosa rara si tenim a compte que apareixen explicitats tant els límits territorials d'Aragó com una sèrie de condicions que imposa el rei Ramir II a Ramon Berenguer IV a l'hora de donar-li la filla i el regne d'Aragó.
d) Com és evident amb una ullada senzilla, el text d'aquest document està copiat gairebé íntegrament d'una relació dipositada a l'ACA, que els darrers editors daten aproximadament el 1135, on es narra la divisió entre Aragó i Navarra; document que Ubieto coneixia i va citar, sense notar la semblança. Aquest fet justifica i ajuda a explicar una sèrie d'incongruències històriques presents al text.
e) En el document s'esmenta el rei García Ramírez (1134-1150), el qual apareix referit com a regi o regi Navarrorum, però la historiografia testimonia que aquest rei emprava el títol de rex Pampilonensium i que el seu fill Sanç IV va ser el primer rei que va titular amb el concepte de Navarra a la segona meitat del segle XII, la qual cosa, al nostre parer, dificulta considerar aquest document com una còpia fidedigna d'un document creat el 1137.
f) El document diu que el rei Ramir II ha donat Saragossa en feu a «l'imperatori de Castella». D'una banda, això és històricament poc versemblant en un document que es pretén del 1137, ja que a l'agost del 1136, a Alagó, l'emperador Alfons VII va lliurar el regne de Saragossa en feu a Ramir II, vassallatge que va renovar Ramon Berenguer IV i que tant ell com el seu successor, Alfonso I el Cast, van mantenir fins al període 1177-1179. D'altra banda, resulta estranya la manera d'esmentar Alfons VII, perquè el títol habitual era «imperator Legionis, Kastelle et Ispanie», com consta, per exemple, en diversos pergamins comtals de l'ACA. Sorprèn que la dignitat imperial d'Alfons VII no aparegui associada al títol lleonès, ja que, encara que el títol d'imperator s'havia començat a emprar esporàdicament a finals del segle IX, tradicionalment van ser els reis lleonesos dels segles X-XII, en qualitat de reis de Lleó, els que s'intitula emperadors.
g) Pel que fa als altres documents de donació del 1137, aquest és l'únic document en què el rei Ramir II aclareix que dona el regne tant a Ramon com als fills que aquest tingui amb la Peronel.la, l'únic on es descriu un jurament feudal de no alienació del regne: el comte ha de prometre Ramir II, mentre posa les mans entre les del rei, que no farà alienar el regne d'Aragó mentre visquin els fills que tingui amb peronel.la, i fa una menció concreta de diversos llocs de la frontera amb Navarra. A més, encara que en el document anterior Ramir II va dir que continuaria sent rei mentre el volgués, aquest que ens ocupa és l'únic on s'especifica explícitament que, encara que lliuri el regne a Ramon, no li lliura la seva dignitat, se sobreentén, regia.
Una anàlisi més detallada permetrà aclarir millor aquests dubtes i proporcionar el context històric en què es va forjar el document que suposem fals. En qualsevol cas, el fet de descartar aquest document no afecta l'argumentació del catedràtic aragonès, ja que, segons ell, el casament a casa té lloc al document anterior.
Cristian Palomo Reina
Universitat Autònoma de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada