LES FALSEDATS DE LES PARAULES: LA CORONA D'ARAGÓ


i ha ocasions en que, tot i utilitzant la paraula correcta, no aconseguim descriure una situació o context amb la correcció i claredat que desitjaríem. Alguns cops això pot ser degut a l'evolució que ha patit el terme al llarg de la història. Pot ser la paraula hagi evolucionat en el seu significat, i fins i tot en un mateix interval de temps ha pogut tenir significats diversos depenent de l’àrea geogràfica, modificant d'aquesta manera el context. Entre aquestes en trobem per exemple el terme “Espanya” ¿realment te 3000 anys d’història?, “Corona de Aragón” ¿Corona, Regne o Confederació?, ¿Comtat de Barcelona, Comtats Catalans o Principat de Catalunya?






Aquests estats llevantins – Catalunya, Aragó i València – formaven en conjunt l'entitat coneguda amb el nom de Corona d'Aragó. De fet el nom no reflectia la realitat, ja que el regne d'Aragó, àrid hinterland, era la part menys important de la federació. La dinastia era catalana i va ser Catalunya, amb seu litoral industriós i la seva població enèrgica, la qual va exercir el paper preponderant en la gran expansió marítima de la Corona d'Aragó. La gesta catalana va ser prodigiosa. Entre finals del segle XIII i finals del XIV aquesta nació de menys de mig milió d'habitants va conquistar i va organitzar un imperi i va establir a la metròpoli i en les seves possessions mediterrànies un sistema polític en el qual les necessitats oposades de llibertat i ordre estaven harmonitzades de manera únic.

L'imperi catalano-aragones de la Edat Mitja va ser principalment un imperi comercial la prosperitat del qual es va fundar en l'exportació de tèxtils. Barcelona, ​​el lloc de naixement del Llibre del Consolat, el famós codi marítim que regulava el comerç del món mediterrani, era el cor d'un sistema comercial que arribava fins al Llevant. Durant el segle XIV els catalans van guanyar, i van perdre, un lloc avançat a Grècia conegut com el Ducat d'Atenes; es van convertir en amos i senyors de Sardenya i de Sicília, que finalment es van incorporar a la Corona d'Aragó en 1409; Barcelona va mantenir cònsols als principals ports de la Mediterrània i els comerciants catalans van ser visibles al Llevant i al nord d'Àfrica, a Alexandria i a Bruges. Van competir amb els comerciants de Venècia i Gènova per al comerç d'espècies amb l'est i van trobar mercats de ferro català i, sobretot, per a tèxtils catalans, a Sicília, a Àfrica i a la pròpia península Ibèrica.


John H. Elliott


Mites i Llegendes del Bestiari Històric (9): ELS ORDINALS DINÀSTICS.



Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.


… Ah, lo de los ordinales dinásticos medievales, fue un invento de la Renaixença a comienzos del pasado siglo, en una búsqueda intencionada de señas de identidad al modo de los nacionalismos europeos del siglo XIX, (…) buen triple salto mortal sin red, pero que les salió bien, afortunadamente para los historiadores profesionales solo es una molestia sumar un dígito, pero para el lector neófito una clara ceremonia de la confusión....


Gerónimo de Blancas
Saragossa 1641

EL SETGE D'ALKMAAR



Al segle XVI els Països Baixos eren propietat per herència de la Corona espanyola. Les ciutats del nord d'Holanda, com Amsterdam, Haarlem, Alkmaar i Hoorn, que eren molt desenvolupades, riques i de gran importància estratègica, es van rebel·lar. Això va esdevenir la guerra dels vuitanta anys.


SUPRESSIÓ DE L’ESTRANGERIA I POSTERIOR “MODERNITZACIÓ” BORBÒNICA DE CATALUNYA DESPRÉS DE 1714

DONEC PERFICIAM

En una conversa em van proposar que respongués a les afirmacions que la supressió de l’estrangeria, que impedia a persones no catalanes accedir a cap nivell de l’administració de l’estat del Principat de Catalunya, i de com la posterior “normalització” “modernització” i “homogeneització” de l’administració de l’estat borbònic després de 1714 igualava (suprimia) tots els regnes a imatge del de Castella, va permetre el creixement econòmic d’aquestes contrades, sent-ne la causa i la motorització. Davant de l’infundat d’aquestes afirmacions i de la seva quasi total acceptació per part de gran part dels catalans, després de ser-nos repetides milions de vegades amb insistència de netejada de cervell, he provat de clarificar la situació, aquí us deixo el resultat:





Per: Salvador Bonada Font

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (8): L' 11 DE SETEMBRE DE 1714 (BASTA YA DE MENTIRAS).





Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.




BREVIARI DEL REI MARTÍ L'HUMÀ




Els breviaris són llibres de lectures i pregaries. Els primers es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes.

LAS DOCTRINAS POLÍTICAS EN LA CATALUÑA MEDIEVAL – CAP. XIX - CONCLUSIÓN.

Francisco Elias De Tejada



Es el pueblo catalán uno entre los numerosos que resultan del proceso de fragmentación de la herencia cultural romano-cristiana. Baluartes francos en permanente centinela contra el peligro musulmán, varios núcleos separados al frente de cada uno de los cuales existía un conde independiente, se funden poco a poco bajo la supremacía del conde de Barcelona, constituyendo en su conjunto el Principado de Cataluña.

LEGES PALATINÆ

Històries de Catalunya. Per Oriol Junqueras i Vies




Quan Pere III el Cerimoniós va reincorporar el Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa l’any 1343, el rei Jaume III de Mallorca es veié obligat a fugir cap a França, amb un còdex que seria d'un valor incalculable per a Europa: el Leges Palatinæ (Lleis de Palau). El manuscrit passà d’una