Mites i Llegendes del Bestiari Històric (9): ELS ORDINALS DINÀSTICS.



Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.


… Ah, lo de los ordinales dinásticos medievales, fue un invento de la Renaixença a comienzos del pasado siglo, en una búsqueda intencionada de señas de identidad al modo de los nacionalismos europeos del siglo XIX, (…) buen triple salto mortal sin red, pero que les salió bien, afortunadamente para los historiadores profesionales solo es una molestia sumar un dígito, pero para el lector neófito una clara ceremonia de la confusión....


Gerónimo de Blancas
Saragossa 1641

EL SETGE D'ALKMAAR



Al segle XVI els Països Baixos eren propietat per herència de la Corona espanyola. Les ciutats del nord d'Holanda, com Amsterdam, Haarlem, Alkmaar i Hoorn, que eren molt desenvolupades, riques i de gran importància estratègica, es van rebel·lar. Això va esdevenir la guerra dels vuitanta anys.


SUPRESSIÓ DE L’ESTRANGERIA I POSTERIOR “MODERNITZACIÓ” BORBÒNICA DE CATALUNYA DESPRÉS DE 1714

DONEC PERFICIAM

En una conversa em van proposar que respongués a les afirmacions que la supressió de l’estrangeria, que impedia a persones no catalanes accedir a cap nivell de l’administració de l’estat del Principat de Catalunya, i de com la posterior “normalització” “modernització” i “homogeneització” de l’administració de l’estat borbònic després de 1714 igualava (suprimia) tots els regnes a imatge del de Castella, va permetre el creixement econòmic d’aquestes contrades, sent-ne la causa i la motorització. Davant de l’infundat d’aquestes afirmacions i de la seva quasi total acceptació per part de gran part dels catalans, després de ser-nos repetides milions de vegades amb insistència de netejada de cervell, he provat de clarificar la situació, aquí us deixo el resultat:





Per: Salvador Bonada Font

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (8): L' 11 DE SETEMBRE DE 1714 (BASTA YA DE MENTIRAS).




Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.





BREVIARI DEL REI MARTÍ L'HUMÀ




Els breviaris són llibres de lectures i pregaries. Els primers es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes.

LAS DOCTRINAS POLÍTICAS EN LA CATALUÑA MEDIEVAL – CAP. XIX - CONCLUSIÓN.

Francisco Elias De Tejada



Es el pueblo catalán uno entre los numerosos que resultan del proceso de fragmentación de la herencia cultural romano-cristiana. Baluartes francos en permanente centinela contra el peligro musulmán, varios núcleos separados al frente de cada uno de los cuales existía un conde independiente, se funden poco a poco bajo la supremacía del conde de Barcelona, constituyendo en su conjunto el Principado de Cataluña.

LEGES PALATINÆ

Històries de Catalunya. Per Oriol Junqueras i Vies




Quan Pere III el Cerimoniós va reincorporar el Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa l’any 1343, el rei Jaume III de Mallorca es veié obligat a fugir cap a França, amb un còdex que seria d'un valor incalculable per a Europa: el Leges Palatinæ (Lleis de Palau). El manuscrit passà d’una

LA BARCELONA DEL SEGLE X, SEGONS LES FONTS ARABS COETANIES

Joan VERNET


 Una comissió restringida de cinc persones, entre les quals hi havia el que subscriu, va rebre l’encàrrec oficial de la Generalitat de Catalunya d'elaborar un informe sobre els fets històrics que justifiquen la celebració l'any 1988 del mil·lenari de l’existència nacional de Catalunya.
 Acabat l'estudi es va redactar un informe en el qual una sèrie de fets històrics, deixen ben clar que a l’any 988, els comtes de Barcelona es consideraven independents dels reis de Franca tant carolingis com capets, i actuaven lliurament com a tals.

Però, en aquest informe, aprovat per consens, es va prendre la decisió - per consell meu - d'ometre una sèrie de fets citats per historiadors àrabs de Còrdova, a fi d'obtenir una major claredat en l'exposició, necessària al tenir en compte que l'escrit estava destinat a tenir difusió entre el gran públic. Aquestes dades - que posteriorment he enviat a l' “Homenaje a Ocañas”- , corroboren que el califa de Còrdova 'Abd al-Rahman III al-Nasir va reconèixer a Barcelona (no a Catalunya, que no trobem mencionada fins cent anys després en al-'Udrí) com a nació independent abans del 988.