Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Principado de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Principado de Barcelona. Mostrar tots els missatges

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (10): Pero... ¿han existido alguna vez los "reyes de Cataluña"?






    Analitzarem amb aquest títol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.





    "Documentalmente, nadie podrá presentar un testimonio de que los reyes de Aragón se hayan titulado reyes de Cataluña, como los reyes de Pamplona nunca se han titulado reyes de Euzkadi. Cuando la documentación barcelonesa habla de quien gobierna y no quiere citar su nombre, siempre utiliza la fórmula ‘lo rey d’Arago’; jamás se encuentra algo como ‘lo rey comte’ o ‘lo comte rey’.» (Antonio Ubieto, ‘Creación y desarrollo de la Corona de Aragón’, 1987). Los catalanes, como los valencianos, baleares y aragoneses aclaman al "Senyor rei", y no al "Senyor comte", gritando su apellido, ¡Aragó, Aragó!"




LA BARCELONA DEL SEGLE X, SEGONS LES FONTS ARABS COETANIES


Joan VERNET


 Una comissió restringida de cinc persones, entre les quals hi havia el que subscriu, va rebre l’encàrrec oficial de la Generalitat de Catalunya d'elaborar un informe sobre els fets històrics que justifiquen la celebració l'any 1988 del mil·lenari de l’existència nacional de Catalunya.
 Acabat l'estudi es va redactar un informe en el qual una sèrie de fets històrics, deixen ben clar que a l’any 988, els comtes de Barcelona es consideraven independents dels reis de Franca tant carolingis com capets, i actuaven lliurament com a tals.

Però, en aquest informe, aprovat per consens, es va prendre la decisió - per consell meu - d'ometre una sèrie de fets citats per historiadors àrabs de Còrdova, a fi d'obtenir una major claredat en l'exposició, necessària al tenir en compte que l'escrit estava destinat a tenir difusió entre el gran públic. Aquestes dades - que posteriorment he enviat a l' “Homenaje a Ocañas”- , corroboren que el califa de Còrdova 'Abd al-Rahman III al-Nasir va reconèixer a Barcelona (no a Catalunya, que no trobem mencionada fins cent anys després en al-'Udrí) com a nació independent abans del 988.

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (4): ELS MARQUESATS DE LLEIDA I TORTOSA.






    Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.









"EL REINO DE ARAGÓN ESTABA INTEGRADO POR LOS TERRITORIOS QUE HOY LO FORMAN MÁS TODO LO QUE ES LA PROVINCIA DE LÉRIDA E INCLUIDA UNA FRANJA GRANDE DEL RÍO EBRO HASTA EL MAR, QUE TENÍA A TORTOSA COMO CIUDAD COSTERA. POR LO TANTO, PODRÍAMOS DECIR QUE LAS CIUDADES IMPORTANTES DEL REINO DE ARAGÓN ERAN JACA (LA PRIMERA CAPITAL QUE TUVO CUANDO AÚN ERA CONDADO), HUESCA, LÉRIDA, ZARAGOZA, TORTOSA Y TERUEL. TODO ESO ERA EL TERRITORIO AUTÉNTICO DEL REINO CUYA CORONA TENÍA DON JAIME "EL CONQUISTADOR.


EL PRINCIPAT DE BARCELONA.

La primera referència documentada, tant del corònim "Catalunya", com del gentilici corresponent , data d’entre els anys 1115 y 1117, i el trobem al poema pisà “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus”, encara que la primera designació de "català" la trobem en un jurament de fidelitat dels homes de Carcassona a Ramón Berenguer III. La seva data es pot situar entre 1107 i 1112. Entre els signants apareixen Ramon Català, Arnau Català i Guerau. La compilació legislativa "Usatici Barchinone" i els "Usalia Chatalonie" feta per ordre d'Alfons el Cast sobre el 1173 . Al 1174, a la donació “propter nuptias a Sança” s'especifiquen les donacions “in regno Aragonensis” i “in Catalonia”. Al 1186 i al 1189 en unes concessions “ad forum et sonsuetudinem Cataloniæ”, que fan referència a un codi i costums legals. Ja al 1185 trobem també un Serventesi on es fa referència a aragonesos, catalans i els d'Urgell: “Aragones fan gran dol, Catalan e cil d’Urgel”. O a l'epitafi de Ramon Berenger IV, un text aproximadament del 1194 trobem “Vox in Cathalonia et in Aragonia sonet”.

Mes tard comentarem l’origen del poema mes a fons, però, si els pisans van visitar Catalunya sobre el 1113, i just desprès ja van emprar el gentilici “catalanicus” per denominar-nos, per lògica podem pensar que aquest gentilici ja hauria d’existir amb certa anterioritat, no? No l'inventarien per poder etiquetar-nos al facebook en arribar a casa.  Però encara així, i abans daixò què?