Η ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΗ ΕΚΔΙΚΗΣΗ (LA VENJANÇA CATALANA)

La "llei de les paradoxes" no s'aplica només a la història o a la política. De fet, al contrari del que es podria esperar, una paraula grega moderna bàsica, que fins fa poc caracteritzava la vida de les persones a les ciutats i els pobles, i que és molt difícil de traduir a altres idiomes, no és d’origen grec sinó espanyol, o millor dit, català per ser exactes.

A PROPÒSIT DE LES TEORIES DE LA CREACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ MITJANÇANT EL CASAMIENTO EN CASA I L’EXTINCIÓ DEL LLINATGE BARCELONÍ EL 1137

Cristian Palomo Reina

Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

  El text fa una exposició de les tesis historiogràfiques revisionistes sobre l’arranjament del 1137 entre el rei Ramir II d’Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La primera tesi defensa que la donació de la infanta Peronella i el regne d’Aragó per part del rei al comte no fou tal cosa, sinó unes esposalles que es produïren en el marc de la institució del dret privat aragonès anomenada casamiento en casa, la qual comportà el sotmetiment del comte Ramon a Peronella. Aquesta teoria fou concebuda pel medievalista aragonès Antonio Ubieto Arteta, per la qual cosa hem trobat oportú exposar breument la seva trajectòria precedent en relació amb la temàtica catalana medieval, en què destaquen tesis controvertides sobre la llengua valenciana i sobre la conquesta i la repoblació cristiana del regne valencià. La segona teoria, que assumeix plenament la del casamiento en casa, considera l’afillament de Ramon Berenguer IV per part de Ramir II i l’extinció de la línia troncal del llinatge comtal barceloní. A continuació s’analitzen tant els fets com la documentació de l’època i la bibliografia recent sobre la temàtica. Finalment, es posen en relleu fil per randa les conclusions errònies i la manca de mètode científic d’ambdues tesis. 

MECENAS, TROVADORES, BIBLIÓFILOS Y CRONISTAS: LOS REYES DE ARAGÓN DEL CASAL DE BARCELONA Y LA SABIDURÍA (1162-1410)

Revista Chilena de Estudios Medievales

Número 2, julio-diciembre 2012, 81-120

Mecenas, trovadores, bibliófilos y cronistas:

los reyes de Aragón del Casal de Barcelona y la sabiduría

 (1162-1410)

Manuel Alejandro Rodríguez de la Peña

Universidad CEU San Pablo

Resumen

  Numerosos monarcas catalano-aragoneses de la línea dinástica del Casal de Barcelona mostraron desde el reinado de Alfonso II (1164-1196) hasta el de Martín I el Humano (1396-1410) un vivo interés por el mecenazgo cultural, científico y artístico llegando en algunos casos a ser ellos mismos intelectuales en el trono. Esto se tradujo en una fecunda conexión entre la Realeza y la sabiduría en todas sus expresiones: desde la astronomía o la cronística a la poesía y la música, pasando por la fundación regia de universidades o el patrocinio de trovadores y eruditos. Esta llamativa continuidad en este perfil sapiencial hace de los reyes sabios del Casal d’Aragó un fenómeno único en el Occidente pleno-medieval donde solo las dinastías de los Plantagenet y los Hohenstaufen pueden presentar un balance comparable.