EL PRINCIPAT DE BARCELONA.

La primera referència documentada, tant del corònim "Catalunya", com del gentilici corresponent , data d’entre els anys 1115 y 1117, i el trobem al poema pisà “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus”, encara que la primera designació de "català" la trobem en un jurament de fidelitat dels homes de Carcassona a Ramón Berenguer III. La seva data es pot situar entre 1107 i 1112. Entre els signants apareixen Ramon Català, Arnau Català i Guerau. Al 1174, a la donació “propter nuptias a Sança” s'especifiquen les donacions “in regno Aragonensis” i “in Catalonia”. Al 1186 i al 1189 en unes concessions “ad forum et sonsuetudinem Cataloniæ”, que fan referència a un codi i costums legals. Ja al 1185 trobem també un Serventesi on es fa referència a aragonesos, catalans i els d'Urgell: Aragones fan gran dol, Catalan e cil d’Urgel. O a l'epitafi de Ramon Berenger IV, un text possiblement del 1194 trobem Vox in Cathalonia et in Aragonia sonet”.

Mes tard comentarem l’origen del poema mes a fons, però, si els pisans van visitar Catalunya sobre el 1113, i just desprès ja van emprar el gentilici “catalanicus” per denominar-nos, per lògica podem pensar que aquest gentilici ja hauria d’existir amb certa anterioritat, no? No l'inventarien per poder etiquetar-nos al facebook en arribar a casa.  Però encara així, i abans daixò què?