TESTAMENT D'ALFONS I.
En el nom del Summe i incomparable bé que és Déu. Jo, Alfons, rei dels aragonesos, pamplonesos, sobrarbienses i ribagorçans, pensant en mi mateix i tractant-lo moltes vegades amb la meva ànima, que la naturalesa va engendrar a tots els homes subjectes a la mort, vaig proposar fermament en el meu ànim ordenar, mentre tingui vida i gaudeixi de bona salut i de el regne que Déu m'ha concedit i de les possessions i rendes que em pertanyen per després dels meus dies.
Per tant, tement el diví judici, amb que hagi de ser jutjat per la salvació de la meva ànima i també per la del meu pare i la de la meva mare, i de tots els meus predecessors faig aquest testament a Déu i a Nostre Senyor Jesucrist i a tots els seus sants .
Primerament, amb bon ànim i espontània voluntat ofereixo a Déu i la benaventurada Santa Maria de Pamplona, i a Sant Salvador de Leire, el castell d'Estella amb tota la seva vila i amb tot el seu altres coses pertanyents a el dret Real, de tal manera que les reparteixin per parts iguals: a la una se l'emporti l'església de Santa Maria i l'altra la de Sant Salvador.
Així mateix, dono a el monestir de Santa Maria de Nájera, i a el de Sant Millán, el mateix castell de Nájera amb totes quantes coses i honors pertanyen a el propi castell, i també els dono juntament la fortalesa de Tubia amb tot el seu honor; i de totes aquestes coses mitja part sigui per a Santa Maria i l'altra mitja per Sant Millán.
Ofereixo a el monestir de Sant Salvador d'Oña el castell de Besora amb tot el seu honor.
Dono així mateix a l'església de Sant Salvador d'Oviedo les viles de Sant Esteve de Gormaz i d'Almazán, amb tot el que és seu i els pugui pertànyer.
També comandament i dono, a Santiago de Galícia, la ciutat de Calahorra, les viles de Cervera i Bailo, amb tot el seu honor.
I a el monestir de Sant Pere de Siresa, des d'aquell pont que està damunt de Jabierre, de la manera que es conté en altres cartes, i també li dono a Ardanes amb tot el seu honor, ja Siresa amb tot el seu vall de Araves, així ho erm com ho poblat, fins al port.
Amb això, per després de la meva mort, nomeno i deixo com el meu successor i hereu a el Sant Sepulcre de el Senyor, que està a Jerusalem, i als que estan en la seva custòdia i guarda, i allà mateix serveixen a Déu, i a l'Hospital dels pobres, que també estan a Jerusalem, i al Temple del Senyor, amb els seus cavallers que hi viuen, i vetllen per defensar el nom de la cristiandat.
A aquests tres concedeixo i deixo el meu Regne, l'Imperi i comandament que tinguin tota la terra del meu regne. I així mateix el Principat i jurisdicció que em pertany sobre tots els homes de la meva terra, ja siguin clergues com seglars, bisbes, abats, canonges, monjos, rics homes o grans cavallers, burgesos, pagesos i mercaders, homes o dones, petits i grans , rics i pobres, jueus i moros, amb les mateixes lleis, furs o costums que el meu pare, el meu germà i jo, els hem governat i posseït, i els hem de governar i tenir.
Afegeixo, així mateix a la milícia del Temple, que el va deixar en particular el meu cavall propi amb totes les meves armes; i que si Déu em donés Tortosa, vull que sigui de l'Hospital de Jerusalem.
A més de tot el que s'ha dit, perquè no és meravella haver-nos equivocat en els nostres procediments, sent homes, vull i és la meva voluntat, i així ho preguem i manem als prelats i senyors de el Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple, que si jo, el meu pare o el meu germà haguéssim tret amb injustícia qualsevol cosa, o béns, honors o possessions a les esglésies, seus o monestirs, que amb tota justícia i fidelitat el restitueixin.
A més, volem i ordenem que de les propietats que ens pertanyen a mi o als meus predecessors, per dret o títol d'herència o successió, exceptuant les que estan donades a llocs sagrats, que de totes les altres, enterament siguin heretats a l'Sepulcre de el Senyor, l'Hospital dels Pobres i la milícia del Temple. Amb tal pacte i condició, que després de la meva mort, les persones a les quals jo les tinc donades en la meva vida i per ella, les conservin i gaudeixin per tot el temps dels seus llargs dies, i després siguin enterament dels dits hereus, o de qui ells les vulguin donar.
En aquesta forma, tot el meu Regne, com a dalt queda escrit, tota la meva terra, com jo tinc, així que em pertany per herència dels meus predecessors, amb tot el que he augmentat en la meva vida i d'aquí en endavant adquireixi, amb el favor de Déu, generalment, tot el que justament pugui donar tant en el present com en el futur, tot el dono i concedeixo a l'Sepulcre de Crist, a l'Hospital dels Pobres i a el Temple de el Senyor, perquè ho gaudeixin i tinguin per tres iguals parts, repartides entre si.
Totes les coses dalt escrites dono i concedeixo a Déu, i als sants nomenats dalt perquè siguin seves pròpies i fermes després de la meva mort, com avui a mi em pertanyen, i jo les tinc amb facultat de poder-los donar i treure lliurement.
I si algun dels que en el present tenen aquests honors, o d'ara els tinguin, es volguessin aixecar amb supèrbia, pretenent no reconèixer a aquests sants, com a mi mateix, en aquest cas els homes que em són fidels carreguin contres ells per traïció i perfidia, com ho farien si jo fos viu i present, i ajudant-los amb fidelitat i sense engany.Em reservo, però, que si durant la meva vida jo voldria deixar algun d'aquests honors continguts en aquest testament i que ja tinc disposat o Santa Maria o Sant Joan de la Penya, oa altres sants, ho pugui fer lliurement, rebent de mi els que el posseeixen l'equivalència del que valen.Tot el que s'ha dit, ordeno i faig per la salut meva i del meu pare i mare, per la remissió de tots els meus pecats, i perquè mereixi un lloc en la benaurada vida eterna.Va ser feta aquesta carta a l'Era de 1172 (any de el Senyor de 1134), al mes de setembre, dia dimarts, abans de la Nativitat de Nostra Senyora, al castell i població que es diu Sariñena.Senyal del meu Rei, don Alfons. Sanç de Pedra Rossa, notari de Rei, va escriure aquesta carta.
Arxiu Històric Nacional de Madrid, secció Documents de Sant Joan de la Penya, ligarza 8, número 13.
Transcrivim també el text en ribagorçà, datat a l'octubre de 1131. El copiem del senyor Lema Pueyo, que el porta com a document núm 242 de la seva col·lecció diplomàtica:
“El nom del sobira
et del (non) comparable be zo es Deus. Jo Halfos, dels Aragones et dels
Pampalones et dels Ribacorzans rex, pensan ab mi metex, purament tractan que
Deus totz los homens per natura mortals enienrra, ordene en mon cor dementre
que poderos era de vida et de salut, ordenar del regne meu de Deu a mi atorgat
et de les possessions et rendes mies, en qual manera sia pres mi. Per zo tement
lo divinal juii, per salut della anima mia et encara de mon pare et de ma mare
et de totz los parens meus, faz aquest testament a Deu et a nostre Seyor Ihesu
Christ et a totz los sants d'El.
Et ab bon cor et ab agradable uolentat offir a
Deu et a la benavirada Senta Maria de Pampalona et a Sent Salvador de Ligues lo
castel del Estella ab tota la vila et ab totes coses que a la regalia d'aquel
pertangen, axi que la meitat sia de Santa Maria et la meitat de Sen Salvador.
Atresi do a Senta Maria de Nagera et a Sent Milia lo castel de Nagera ab totes
les rendes et honors que pertaynen a aquel castel, et el castel encara de Tobia
ab tota sa honor et d'aquestz totz la meitat sia de Santa Maria et la altra
meitat de Senti Emilia. Do encara a Sent Salvador d'Ovia lo castel de
Belforat ab tota sa honor. Do atresi a Sent Salvador de Obiet Sent Esteve de
Gormaz et Almaza ab totes ses pertinencies. Do encara a Sent Jacme de Galicia
Calafora et Tudela ab totes ses pertinencies. A Sento D(oming)o encara lo
castel de Sangossa ab la vila et ab.II. burcs, noveyl et veyl, et el mercat
d'aqui. Do
encara al benavyrat Sent Jovan de la Pena et al benavyrat Sent P(er) de Ciresa
totz los dotz que foren della mia mare, et d'aquels, la meitat sie de Sent
Jovan de la Pena et la meitat de Sent P(er) de Ciresa, et totes aqueles
pertinencies que a aquels pertaynent, zo es a saber, Bel et Bayo e Austorito et
Ardenes et Siotz et totes aqueles coses que poran trobar // que foren dodaris
della mia mare.
Encara, apres lo meum
obit leyx herieum et successor de mi lo Sepulcre de nostre Seyor que es en
Jerusalem et aquels qui tenent et garden aquel et aqui servexen a Deu, et
l'Espital del pobres que es en Jerusalem et aquels qui tenen et garden aquell,
et a la Cavalleria del Temple qui a deffendre lo nom de Christ aqui vetlen. A
aquetz tres tot lo meum regne atorg et la seyoria que e encara en tota la terra
del regne meum, et el principat encara et el dret que e en totz los homens della
terra mia, axi en clerigues com en lechs, bisbes, abbatz, canonges, monges,
nobles, cavalers, burceses, rustics, mercaters, homens, fembres, pocs et grans,
rircs (sic) et pobres, jueus et sarrayns, ab aytal lig et custuma qual lo meum
pare et mon frare et yo entro aci avem auda et devem aver. Enadesch encara a
En aquella metexa
manera, si (a) alcun hom o alcuna fembra, clerigue o lec, o yo o alcuns del
meus antecessors sa eretat avem tolta a tort, aquel misericordialment la reden.
Atressi, propietatz que a nos o als nostres antecessors per dret d'eretatge son
degudes, fora aquels coses que als sants logars son livrades, entegrament leyx
aquelles al Sepulcre del nostre Seyor et a l'Espital dels pobres et a la
Cavaleria del Temple, en aytal tenor que apres la mia mort aquels qui per mi
tenen aquells, tingen en lur vida axi com per mi et apres la mort d'aquels sien
entegrament del Sepulcre et del Espital et de la Cavaleria del Temple de Salamo
et d'aquel al qual // dar volran aquelles. En aquesta manera tot lo meum regne,
axi com damunt es escrit, et tota la mia terra et tot quant yo he et quant a mi
romas dels meus antecessors, et quant yo he guaaynat ni gaaynare d'aqui avant,
et qualque cosa en present yo he et d'aqui avant justament dar pore, tot o
do e um atorg al Sepulcre de Christ et a l'Espital dels pobres et a
E totes aquestes coses sobreescrites do e atorch a
nostre Seyor Deu et als sants sobreescritz, axi propies et fermes com huy som
mies, et ayen poter de tornar et de tolre. Et si alcun d'aquels qui ara an
aquestes honors o d'aqui avant auran, se volran levar en erguul o en superbia
que non volran reconexer a aquetz santz axi com a mi, los meus homens et los
meus feels apeylen aquels de tracio et de baya axi com fariem si yo fos viu et
present, e aiuden aquels per fe et sens engan. Si en la vida mia plaura a mi
que d'aquestes honors damunt escrites volre lexar o a Santa Maria o a Sant
Jovan della pena o a altres santz, aquels qui tenran aqueles prengen de mi
quant vallya. Totes aquestes coses faz atz per la anima de mon pare et de ma
mare et en remessio del meus peccatz, que meresca aver loch et vida et
perdurable, amen.
Feita carta en la
era .M. et.C.LXIX. , el mes d'uytubre, en lo setge de Bayona.
D'aquest encara
donatiu son testimonis ab sagrament: Enego Exemiones de Segovia, Fortunio Lopiz
de Soria, Furtuyn Azenar de Berlanga, Caxal, Sungo Enecones, son nebot, et
Furtuyn Egones, german d'el, Lop Cayxal, Furtuyn Exemeniz de Lerat, Per Enecez
de Petralata, Lop Enechz, german d'el, Per Escherra, Enech de Tobia, Exemen
Furtuyn de Bastant, Oveyllola, Per Momez, Per Uzon, Lop Exemenez, nebot d'el,
comte Lodro per nom et els frares d'el, Lop Enegons, G(arcia) Azenarz,
Almoraet, Enegon Cazer de Lomber, Lop Exemononez de Torelles,// Martin de Let,
Oioya de Clarin, Marcho d'Arrada, Johan Diez, Gassio de Belforat, R(amo)
A(rnau) de Santa Crou, Gassio de Scula, Caboz, Garcia Azenar de Ferrar, Maioyo
et Xemenecons de Astao et Zecondein, germa d'el, Segon de lo Faayoyos, Lop
Lopiz de Ricla, Rodriz Petrez de Aureya, Lop Arzez Peregrin, Ordonio et Ortiz
de Fontes, Lop Sanz de Belchit, Artal, Gasco, Quadrat, zalalmedina, Oune,
Fortuin Azenar de Tarazona, Per Mir d'Entenza, Per Iuzbert, Berenguer Gombalt,
Per d'Eryl, comte A(rnau) Mir de Pallyares, Per R(amo) d'Estada, Tizon e Xemen
Furtuno de Calasanz, Hato Garcez de Barbastre, Soa Galinz d'Antigo, Lop
Furtuynos de Alber, Ferriz, Blasco Furtuynones de Aztor, Sanz Johan d'Oscha,
Furtuyn Lopiz de Yerp, Castion de Belssa, don Gomez de Cerezo, Per de Lezina,
Bertran de Larvaz, Michel de Alor et moltz altres que azi non son escritz”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada