Mites i Llegendes del Bestiari Històric (9): ELS ORDINALS DINÀSTICS.

Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.

“… Ah, lo de los ordinales dinásticos medievales, fue un invento de la Renaixença a comienzos del pasado siglo, en una búsqueda intencionada de señas de identidad al modo de los nacionalismos europeos del siglo XIX, (…) buen triple salto mortal sin red, pero que les salió bien, afortunadamente para los historiadores profesionales solo es una molestia sumar un dígito, pero para el lector neófito una clara ceremonia de la confusión....”

Coronaciones de los serenissimos reyes de Aragón

Gerónimo de Blancas

Saragossa 1641

Coronaciones de los serenissimos reyes de Aragón

Gerónimo de Blancas

Saragossa 1641

Ordenanzas navales de la corona de Aragón aprobadas

 por el rey D. Pedro IV año de MCCCLIV

Antoni de Capmany
Madrid 1788

L’utilitzacio d’aquesta numeració característica dels sobirans, no es només per considerar-los com a descendents dels Comtes de Barcelona, ​​dinastia a la qual no hi va haver abans aquells Peres i Alfons, sinó més aviat per creure que aquesta és la numeració que els correspon com a sobirans de la Corona Catalano-aragonesa , això és, com a comte-reis de nacionalitat catalana.

Cristal de la verdad, Espejo de Cataluña,

Saragossa - 1646

Als segles mitjans no es troben generalment més numeració que les dels Papes, no va ser fins entre els segles XIV i XV, què va començar el veritable esperit històric, que no es va pensar en numerar als reis com una necessitat indispensable. Començà com una forma d’aconseguir una major claredat, sobretot aquells llocs on es van donar nombroses i diverses dinasties, que podien haver-se unit i desunit repetides vegades, i en què els noms dels monarques podien repetir-se. No és, doncs, la numeració dels reis, res més que un mitjà convencional dels historiadors o cronologistes, sent la que es troba actualment a l’ Història oficial, la que van idear els escriptors aragonesos, això és, els del regne d'Aragó estrictament parlant, pel sols fet de comptar com ascendents dels comte-reis als reis primitius d'aquell regne, per lo que resulten portar els Peres i els Alfons un nombre més del que en rigor els correspondria, comptant-los, com hem assenyalat segons la dinastia d'ascendència catalana.

No és un simple exclusivisme el que ens indueix a fer aquesta observació, sinó una raó fundada. Quan no n'hi hagués prou de recordar que la dinastia dels comte-reis era catalana per descendència masculina, costum la qual seguiren els monarques (... y era esta general afición de los Reyes, porque desde que sucedieron al Conde de Barcelona siempre tuvieron por su naturaleza y antiquísima patria a Cataluña, y en todo conformaron con sus leyes y costumbres,  y la lengua que usaban  era la catalana y de ella fue toda la cortesanía de que se preciaba en aquellos tiempos.), n'hi hauria prou de saber que, a l'arxiu general de la Corona d'Aragó, des que es coneixen referències als títols dels registres de la Cancelleria règia (i convé fixar-se en aquesta circumstància, per ser l'arxiu dels reis, i no particular dels comtes), sempre s'ha donat la numeració que nosaltres seguim, de manera que allà és Pere I, el Catòlic, que en la Història oficial es diu II i Alfons V, el de Nàpols, no és conegut sinó per Alfons IV. Hi hauria qui podria dir que s'ignora en quina època es va fixar aquesta numeració en els lloms dels registres, però pot acreditar-se fàcilment que ja existien en època d'en Zurita.

Lucio Marineo Sículo

Cronica Daragon 

València 1524  

   

Real Patronato de los serenissimos señores Reyes de España en el Real, y ...

Manuel Mariano Ribera

Barcelona - 1755

Bolletí de la Societat Arqueologia Luliana
Palma1918 

Hi ha, a més, diversos fets que venen a acreditar-nos que els reis seguien, quan va començar el costum de prendre nombre, únicament la numeració catalana i no la primitiva del regne d'Aragó. Tenim, per exemple, les Ordinacions den Pere el Cerimoniós, conegut per IV a la història oficial i com III a l'arxiu. Són aquestes ordenacions un conjunt de regles, estatuïdes sobre 1344, sobre el funcionament de la casa Reial d'Aragó, on el títol complet diu: "Ordinacinons fetes per el Senyor al Pere terç rei d’Aragó sobre el regiment de tots els officials de la sua Cort" (*), on es reflecteix clarament utilitzar el rei la numeració reflectida a l'arxiu i no l'oficial. Annexa a aquestes ordenacions es troben unes altres sobre la coronació dels senyors reis d'Aragó titulada en aragonès:

 "Ordinació feyta pel muyt alt i muyt excellent Princep i Senyor el Senyor Don Pedro tercer Rei Daragon, de la manera com els Reis Daragon es Faran consagrar i ells mateixos fe coronaran".

Instituciones del derecho civil de Castilla…

Ignacio Jordán de Asso y del Río

Madrid 1792

Quan en les revoltes de D. Joan II, va ser proclamat rei en Pere de Portugal; a les monedes que aquest va fer encunyar apareix el títol “PETR.QUARTVS:DEI GRA.REX.ARAG”, tot i ser el primer d'igual nom que va succeir al Cerimoniós qui es oficialment el IV. De la mateixa manera ho prova una confirmació de privilegis que es troba en el codi dels costums de Tortosa, en la capçalera, per indicar el nom del rei a qui es devia, es consigna amb referència al mateix Pere de Portugal "Facta per serenisinum dominum regem Petrum quartum".

Pere IV, dit «El Conestable de Portugal», 1464-1466. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña, 2 ..., Volum 1

Josef Salat 

Barcelona- 1818 

X.M.C.  2/2017