LA BARCELONA AMURALLADA DEL SIGLO XIX
TRADICIONES E IDIOSINCRACIAS. LAS RELACIONES ENTRE CATALUÑA Y ARAGÓN EN LA HISTORIOGRAFÍA (SIGLOS XI-XIII)
TRADICIONES E IDIOSINCRACIAS.
LAS RELACIONES ENTRE CATALUÑA Y ARAGÓN EN LA
HISTORIOGRAFÍA
(SIGLOS XI-XIII)
Stefano Maria Cingolani
1. INTRODUCCIÓN
Desde el momento de su constitución (y a lo largo de
mucho tiempo) de los territorios que formaron la Corona de Aragón, los dos con
más pasado por conjugar son Aragón y el condado de Barcelona (que de la unión
recibirá impulso para definirse definitivamente como Cataluña), mientras
Mallorca y Valencia, una vez olvidado su pasado musulmán, aún tardaran mucho en
crearse un pasado y una conciencia distintiva. La formación de esta unidad
bicéfala planteó desde su inicio y a lo largo de su historia muchos problemas
de muy distinta natura que comportaron distintas soluciones. El objetivo de
esta comunicación es ver cómo la historiografía medieval interpretó las
relaciones entre el reino de Aragón y los condados catalanes, antes, i Cataluña
después.
![]() |
| Apoteosi Heraldica - 1681 |
Mi propósito es limitado y, al mismo tiempo, variado. Los
límites vienen del hecho que mi perspectiva privilegiada es la de la percepción
desde Cataluña; y eso no solamente por mi mayor conocimiento de la
historiografía catalana, sino también por su mayor variedad y articulación, y
finalmente porque, una vez unidas las dos dinastías, veremos que la mirada de
los monarcas es dirigida privilegiadamente desde el Principado hacia Aragón.
Como se podrá comprobar, a parte de la falta de estudios pormenorizados, la
historiografía aragonesa por un lado mantiene más fuerte la conciencia de la
derivación de su dinastía real de la monarquía navarra, así que tiende a asumir
modelos bien navarros bien genéricamente hispánicos, en todo caso privilegiando
la conexión con Navarra.
ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA. POLICROMIES SOBRE PEDRA A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA
ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA.
POLICROMIES SOBRE PEDRA
A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA*
Jorge Rivas López**
Universidad Complutense de Madrid
RESUM
Al llarg de les darreres dècades hem assistit a una presa de consciència decisiva sobre la importància històrica del color sobre la pedra, circumstància que ha vingut, comunament, de la mà de les campanyes de conservació i restauració verificades sobre els nostres monuments.
Denominacions històriques de la Corona dAragó.
Denominacions històriques de la Corona dAragó.
Balanç crític i historiogràfic
Cristian Palomo
Reina
Universitat
Jaume I
1. Introducció.
PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ARTICLE
https://doi.org/10.1038/s41467-018-08272-w OPEN
PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA
PENÍNSULA IBÈRICA
Clare Bycroft, Ceres Fernandez-Rozadilla2, Clara Ruiz-Ponte2, Inés Quintela3, Ángel Carracedo2,3,4, Peter Donnelly ,5 & Simon Myers1,5
La península Ibèrica és lingüísticament diversa i té una història demogràfica complexa, que inclou un període de segles de domini musulmà. Aquí, estudiem l'estructura genètica a escala fina de la seva població i els impactes genètics dels esdeveniments històrics, aprofitant mètodes estadístics potents basats en haplotips per analitzar 1413 individus de tota Espanya. Detectem una àmplia estructura de població a escala fina a escales extremadament fines (per sota dels 10 km) en algunes regions, inclosa Galícia.
Mites i Llegendes del Bestiari Històric (11): El tractat de Corbeil.
Eran los catalanes, preferidos de toda otra nación en el ejercicio de las cosas marítimas.
| Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras Manuel Morcillo Barcelona - 1685 |
![]() |
| Pedro Salazar de Mendoza (Toledo 1549 - Toledo 1629) |
EL CONVENTO DE SAN FRANCISCO DE ASÍS DE BARCELONA (FRA MENORS)
![]() |
Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX Cayetano Barraquer i Roviralta (1839-1922) Capítulo séptimo - Franciscos . Pàg. 433-480 1906 |
La formación de la monarquía hispánica como monarquía compuesta.
Revista Chilena de Estudios Medievales
Número 6, julio-diciembre 2014, 11-28
La formación de la monarquía hispánica
como
monarquía compuesta
Matthias
Gloël
Universidad de Hamburgo
Resumen
Este estudio consiste en cuatro partes principales. En la primera se define y caracteriza a grandes rasgos el concepto de la monarquía compuesta y se ve que dicho tipo de formación era habitual en la época moderna. En la segunda parte se describe la evolución de los reinos hispanos, sus orígenes, la formación de las tres coronas ibéricas vía conquistas y uniones y, por último, la unión de dichas coronas que llegan a formar la monarquía hispánica desde el siglo XVI aproximadamente. En la tercera parte se analizan los problemas que conlleva una estructura compuesta, especialmente la ausencia real que sufría la mayoría de los territorios ibéricos. Finalmente, se caracterizan los intentos centralizadores por parte de la monarquía y el así llamado protonacionalismo, dos fuerzas que debilitan la formación compuesta de la monarquía.
La verdad sin máscara... Cap. IV. La corona de Aragón no admite las hembras a la sucesión del reino.
CAPITULO IV.
La corona de Aragón no admite las hembras a la sucesión del reino.
APROPIACIÓ DELS SÍMBOLS NACIONALS DE CATALUNYA PER PART D’HISTORIADORS ARAGONESOS.
Armand Fluvià i Escorsa
04/09/2015
COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA. SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC
Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana
d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2020), p. 125-144
ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital):
2014-0010
http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC / DOI:10.2436/3004.01.129
Data de lliurament: 7 de juliol de 2020. Data
d’acceptació: 20 de novembre de 2020
COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA.
SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL
DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC.
Cristian Palomo Reina
Universitat Jaume I
Resum:
El present estudi exposa alguns dels problemes causats
per un ús excessiu, en época contemporània, del concepte de comtat com a
categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en
detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles
XIV i XIX és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat
política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part
d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual.
Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront
del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest
article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de
Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una
anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació
del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle
XVIII. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat
aquesta problemàtica historiogràfica.
El Marqués pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.
EL PERFIL LINGUISTICO DE CATALUÑA, VALENCIA Y MALLORCA. I
![]() |
CICLOS DE CONFERENCIAS (Audio)
Mapa lingüístico de la España actual
El perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. I
Fecha: 6/05/1986
Presentación: Manuel Seco.
I.
El
problema onomástico.
l. El mero enunciado del título de estas conferencias es ya una confesión
del aspecto llamémosle atípico de la lengua que voy a presentar: Perfil
lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. ¿Trataremos de una lengua común o
de tres romances distintos,
NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA: PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?
NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA:
PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?
Resum: En
aquest article abordarem
per què durant
el període baixmedieval
Catalunya esdevingué un
principat. Temàtica que inevitablement s’incardina en el fet que el territori
català no comptés oficialment amb
la categoria política
de ‘regne’ i
que ens mena
a revisar i
qüestionar l’explicació canònica
d’aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d’Abadal fa més de mig segle. A
continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera
historiografia que ha tractat el tema. Paraules clau: principat de Catalunya;
Ramon d’Abadal; regne; tractat de Corbeil; història conceptual.
INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA EN EL REINO DE ARAGÓN.
ENSAYO HISTÓRICO
ACERCA DE LOS
ORÍGENES DE ARAGÓN
Y NAVARRA
Apéndice último.
INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA
EN EL REINO DE ARAGÓN.
A PROPÒSIT DE LES TEORIES DE LA CREACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ MITJANÇANT EL CASAMIENTO EN CASA I L’EXTINCIÓ DEL LLINATGE BARCELONÍ EL 1137
MECENAS, TROVADORES, BIBLIÓFILOS Y CRONISTAS: LOS REYES DE ARAGÓN DEL CASAL DE BARCELONA Y LA SABIDURÍA (1162-1410)
Resumen
L'ALTRA DONACIÓ DEL REGNE D'ARAGÓ.
Molt s'ha parlat de la donació que va realitzar Ramir II a nom del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, sobretot des de que un sector va decidir aplicar en ple segle XIII una figura jurídica inexistent fins a entre els segles XV i XVI, o convertir un jurament solemne en un vot de vassallatge a causa d'una suposada graduació entre sobiranies depenent del títol utilitzat, contradient d'aquesta manera tota la bibliografía existent.















