Mites i Llegendes del Bestiari Històric (3) DE L'ORIGEN DE LES BARRES.






Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.





Plafó exposat al palau de l'Alfajería a Saragossa.









"… ese día llevó la bandera o enseña real de Aragón Diego denbú hidalgo especial del mismo reino. Porque los aragoneses le suplicaron, que pues las armas tomaba de Cataluña, que el dice que fue el primero que tuvo los bastones o palos de Cataluña por armas, que le pudiese dar cargo de la enseña real de Aragón a hidalgo aragonés, y así se les otorgó, como quiere que otros han escrito, que así fue pactado y asentado por capítulos, cuando al príncipe su padre le dieron la infanta de Aragón por mujer ."

Gualberto Fabricio de Vagad
Saragossa, nomenat cronista major del Regne d’Aragó al 1466.






“Cuando ya fueron concordes en lo del casamiento: los embajadores le pidieron las condiciones que el rey don Ramiro les había mandado. Primeramente que el dicho don Ramon no fuese llamado rey sino príncipe de Aragón. Más que el nombre de Aragón fuese puesto delante del de Barcelona de esta manera: Don Ramón por la gracia de Dios príncipe de Aragón y conde de Barcelona. La tercera condición fue que en las batallas fuese alférez y llevase la bandera hombre de Aragón. Todo esto otorgó fácilmente y de muy buena voluntad el Conde don ramón y con instrumento y juramento lo confirmó; y hasta el día de hoy lo han guardado sus sucesores. Ordenaron así mismo que en las batallas fuese invocado el nombre de San Jorge; declararon otrosi de qué señales de armas había de usar el conde don Ramón y sus sucesores: es a saber que los capacetees y armaduras de las cabezas fuesen con insignias de Aragón, que son según primeramente dijimos una Cruz blanca en campo azul, cruz semejante de las que traen los del hospital e San Juan de Jerusalén. La sobreropa: el escudo y las cubiertas del caballo de colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona. Dio así mismo luego el conde don Ramón sus insignias a los grande y pueblos de Aragón que se las demandaron; dióles también las armas de San Jorge que era del Principado de Barcelona…”

Lucio Marineo Sículo

(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)
València 1524








Julian del Castillo



Burgos - 1582















































Hieronymo Roman y Zamora
(Logroño, 1536-1597)

Salamanca 1595






Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554)


València 1550



Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580)





Dueñas (1521-1574)


1583





Gonzalo Argote de Molina
Sevilla 1588

















Francisco Diago 
(Viver 1562 - València 1615)

València 1613











Barcelona 1603




Barcelona 1603









Juan Dameto i Cotoner
(Palma de Mallorca, 1554 - 1633)

Palma 1610










Juan de Madariaga

Valencia 1617




















Francisco Diego de Aynsa y de Iriarte
Osca (1586-1628)



Osca 1619


















































Juan Briz Martínez
(Saragossa ±1570-San Juan de la Peña 1632)


Saragossa 1620



























Esteban de Garibay y Zamalloa
(Arrasate 1533 - Madrid 1600)


 Barcelona 1628















Juan Francisco Andrés Uztárroz
(Saragossa 1606 - Madrid 1653)

Saragossa 1630










Joseph Vicente del Olmo

Lithologia o explicacion de las piedras y otras…

Nogues, Valencia, 1653











Juan Eusebio Nieremberg
1689




Epitome historico de la Muy Ilustre ciudad de Manresa
Juan Gaspar Roig (1624-1691)
1692





Manuel Mariano Ribera
1726






SOBRE ELS GRAVATS UTILITZATS EN L'ENCUNYACIÓ DE LES MONEDES DE
DIFERENTS NACIONS.

Joseph García Cavallero (Assajador y Marcador Major del Regne de Castella)

Madrid 1731















Pedro de Salazar de Mendoza
(Toledo 1549-1629)

Madrid 1770














Nicollé de la Croix

Madrid 1779













Bernardo Espinalt Garcia
Madrid 1781







Fray  Lamberto de Zaragoza 
(Saragossa, 1711- 1785)


 Pamplona 1782















Manuel Rodríguez.

Académic Supernumerari de la Real Academia de San Fernando.

Madrid 1797



















Antonio de Moya


Informe presentado en 1921a la Real Academia de Historia, por el historiador aragonés, y miembro, Don Eduardo Ibarra y Rodríguez (Zaragoza, 30.1.1866 - Madrid, 22.5.1944) acerca de «CUÁL DE LOS TRES ESCUDOS SEA EL QUE MÁS EXACTAMENTE CORRESPONDE A ARAGÓN». 




Faustino Menéndez Pidal

Los sellos en nuestra Historia
Boletín Oficial del Estado
Real Academia de Historia
Madrid - 2018




Rei Pere III "el Cerimoniós"


Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago

(1344)






«De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens»















Rei Pere III "el Cerimoniós"

Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona

(o Crónica de San Juan de la Peña)

(~1359~1370)


Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones". 






A la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons".  En una altre còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals fent homenatge a Carlemany.



















València 1524

Lucio Marineo Sículo
(Bidino, Sicília, 1460 – 1533)























Alfons I el Batallador






Ramón Beremguer II


La col·lecció fou encarregada per la Diputació del General de Catalunya el 1587 a Filippo Ariosto, qui procedent de Saragossa ja havia fet el mateix per a la Diputació del General d'Aragó. Després de les bones recomanacions que els diputats aragonesos van trametre als diputats catalans, aquests accediren a fer-li el mateix encàrrec.







Ramir II

Ramón Beremguer III

L’autor realitzà la sèrie aragonesa, entre l’agost de 1586 i el juny de 1587; successivament, i pintà la sèrie barcelonina entre el juliol de 1587 i l’agost de 1588.

La sèrie aragonesa, no es va conservar, però que s’ha transmès en les còpies de pintors àulics del segle XVII fetes per al Salón del Buen Retiro de Madrid.

Aquesta s’organitzà en tres grups: els Reis de Sobrarb, els Comtes d’Aragó i els Reis d’Aragó. La disposició segons aquest ordre traduïa visualment les indicacions historiogràfiques establertes pel cronista oficial, Jerónimo de Blancas, en allò que en principi havia de ser un opuscle intitulat “Aragonensium rerum commentarii”. 





Peronella i 
Ramon Berenguer IV

                               «.. mudó las armas e seynnales de                 «..no canvià les armes Comtals
                                     Aragón e prendió bastones».                       que ara són les armes reials».


Alfons II d’Aragó i I de Barcelona





Retrat del rei Alfons I d'Aragó "el Batallador", pel saragossà Francisco Pradilla, 1879. Ajuntament de Saragossa. Podem veure, al marge inferior dret, com l'escuder subjecta l'escut del monarca.






El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, Aragó i les Balears sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869. L'elecció de Tortosa es degué al fet que es troba situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó.







Per altra part no sembla que quedi clar el significat del terme "Senyal Reial", que no significa que sigui del "regne", si no que es el senyal personal o familiar del rei i la família reial. Veiem uns exemples:

              Senyal territorial                                               Senyal Reial



Anglaterra:














Noruega






Liechtenstein


 






Castella-Lleò




Espanya







Aragó










 






Escut de 1450. L'escut és una mica diferent a com ara el coneixem. Per començar, no té quatre parts, sinó tres, i la col·locació de les diferents matges tampoc coincideix amb l'actual. A la meitat superior de l'escut, apareixen les barres, el senyal reial, compartit per tots els estats de la Corona. I a la punta inferior de l'escut apareixen les armes corresponents a Aragó: el que es coneixia com "l'Aragó antic", és a dir, la creu d'Iñigo Arista, i "l'Aragó modern", la creu d'Alcoraz.







La mateixa distribució que es veu en les pedres armeras que la Diputació del Regne va encarregar per a la façana de la seva seu, a la plaça de la Seu de Saragossa. Als costats, la creu d'Iñigo Arista i la creu d'Alcoraz, i en el centre i més amunt les barres, amb la corona, indicant així el seu caràcter reial o de sobirania, a diferencia de les anteriors que si son territorials.




                 Saragossa (1554)
Altre detall: Tots els personatges del marges porten corones reials, excepte un, a baix a la esquerra, qui  també és l'unic que porta a les mans una bandera en lloc de ceptre o espasa. 
¿Endevineu quina bandera porta, i qui es el personatge? 





Francisco Xavier de Garma y Durán
Barcelona – 1753




X.M.C.  2/2015




Articles Relacionats:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada