Amnèsia Històrica Induïda: PA

L'aliment bàsic, per a tots els pagesos, era el pa, que havia adquirit, també al camp, una marcada simbologia religiosa; tant els petits propietaris com els colons acostumaven a consignar en el seu testament una quantitat de pa per a pobres:

Joan Armentera, de Santa Maria de Corcó (Osona), llega, al 1440, una quartera de blat, es a dir, els indigents que vagin al seu funeral rebran , doncs, un pa blanc, un menjar poc menys que exquisit per a una àmplia franja de la població rural, ja que, per aquesta època, només es consumeix en els banquets o quan s'efectua determinades prestacions laborals a la reserva d'alguns senyorius. Les masoveres, al disposar normalment, com posa de manifest els inventaris, d'arts i Forns propis, no necessitarien, per preparar el foc, cap col·laboració externa, difícil d'obtenir en una explotació aïllada. Als pobles o aldees, bastants famílies pastaven el pa a casa i el coïen, en canvi, en el forn públic, que pertanyia a rei o al senyor.

La repartició o almoyna del pa en certes diades és casi general a Catalunya. El dia de Sant Jordi, dotze masies de les vores de Sant Climent d'amer porten a dalt Puigdalia, de cada casa, un pa de 12 o 13 lliures i unes estovalles. Surten de Sant Climent en processó, ahon van los pobres que's presenten passant el rosari, el Rector detras. Quan són a Puigdalia, que dista uns tres quarts, cascun dels 12 masians extén ses estovalles i hi posa'l padamunt la llosana o roca plana que hi ha. El rector beneeix aquells pans, els llenquen en llesques de dues o tres lliures i les reparteixen als pobres, que tornen a devallar passant un altre Rosari. A Viluana reparteixen ofrenes d'una o dues lliures el dia de Santa Bibiana i així molts d'altres.

Al costat del molí, el forn es va convertir, durant els segles XII i XIII, en una important font de rendes. El titular, durant la Baixa Edat Mitjana, no solia explotar directament el forn, acostumava a arrendar-ho a un particular, o a la pròpia comunitat, la qual ho confiava, al seu torn a un o diversos veïns, que asseguraven el seu funcionament.

El pa dels camperols acomodats, com els titulars del mas L'Avenç, de Tavernet (Osona), era de blat; el de les famílies normals, de barreja de cereals blat i ordi, de blat i sègol o sègol i mill. A les llars pobres s'havia de consumir freqüentment pa d'ordi, de sègol i d'espelta. Un sector important de la pagesia reservava el cereal "noble" per al mercat. La necessitat de disposar d'uns recursos mínims en metàl·lic, per pagar els censos, les càrregues fiscals i les compres dels pocs productes manufacturats i aliments que no eren capaços de produir, l'obligava a renunciar al blat, el cultiu prosperava també a les petites explotacions. El color i la textura de la massa, en les àrees rurals, depenien, doncs, del grau de solvència del destinatari.

Les famílies podien fer elles mateixes el pa, denominat “Pa de casa” o podien compra el “Pa de fleca” al forner. Si portaven el pa a coure fora, ja que la majoria no tenia forn per coure-ho, era el forner qui coïa la massa preparada per les dones, aquestes li donaven, com a pagament pel seu treball, un petit percentatge del producte, de tal manera que ell pogués vendre i aconseguir així un guany. A aquest se li deia “Pa de puja”.

Així doncs, tant el “Pa de casa”, el donat al forner i denominat des de les hores “Pa de puja”, com el pa fet pel propi forner, denominat “Pa de fleca” serien, doncs, qualsevol tipus de pa, i aquests podrien ser:

PA ALYS – Pa sens llevat.

PA BENEYT – Lo ques beneheix a cada parròquia cada Diumenge, en la misa major, y se reparteix al poble. Es repartia als Cartuxos de Montalegre lo dia de Sant Nicolau Tolentí, fent a troços dins una bacina de llautó enramada. A Mallorca, els Agustins en repartien el mateix dia. Per Sant Blay es mes usual los panets beneyts pera curar mal de coll, etc... En los funerals es duien a l'esglesia grans quantitats de Pa segons la riquesa del Mort.

PA BESCUYT o PA BESCUYTAT – Lo cuyt dos vegades.

PA BLANCH o PA DE FORMENT – Lo que es de bona farina o forment. Se fa de tamany més petit que'l pa moreno. El pa blanch es de dues a tres lliures i el moreno de 12 a 13 lliures.

PA BAMBO O BAMBA – El que es fa de bon forment, se fa de tamany més petit que el pa moreno – (Forment: Varietat de blat que té l'espiga quadrada i el gra ovalat).

PA DE BARREJA – Lo fet de farina de varios grans y llavors.

PA DE CA ó DE GOSSOS – Lo mòlt moreno ques sol donar als gossos – PA DE TRITS a Tortosa (pa de segonet que fan per als gossos).

PA DE CASA – Lo ques pasta per lo consum de una casa.

PA DE FAJOL – Lo fet de la farina de fajol, blat de moro i alguna aglanota.

PA DE FLECA – Lo ques ven, ó está per a véndrerse.

PA DE GALGO – Lo fet de farina mòlt passada que ix moreno.

PA DE MUNICIÓ - Lo de farina sens passar ques dòna als soldats.

PA DE GALERAS o GALETA – (Pa de munició sèns llevat. y cuyt dos vegadas).

PA DE PRIMS, PA DE ROS o PA DE MIJANS – Lo de la flor del sagó.

PA DE PUJA – Lo ques paga per a cóurerlo. – El pa que hom dona a certs forns pel treball de coure els pans que hom hi porta a coure. – Un dels costums feudals, el pa que es queda el forner de cada vint que cou per als particulars.

PA DE SAGÓ – Lo ques fa pastant sagó en lloch de farina.

PA DE SUCRE o BOLADO – Pa de sucre rosat.

PA DE YUCA – Lo de la arrel de la yuca.

PA SECH o PA DUR – Lo sech.

PA FLORIRT – Aquell que ó per la humitat, ó per lo mòlt temps que está fet se li ha format una especie de molsa que sol sèr blanca, pero á vegadas tè part de blau y de groch.

PA LLEVAT – Lo que está en disposició ó apunt de portarlo al forn.

PA MITJA – Lo pa de qualitat entre lo blanch y lo moreno.

PA MORENO – Lo de inferior qualitat. (A Mallorca Pa de família o Pa ros).

PA MORESC – Pa moreno bo, de blat de moro (Empordà)

PA DE MADASTRA – Es diu a les llesques de pa que es tallen massa primes.

PA OLIVAT – Lo que tráu butllofas en la crosta per cóurerse ab massa ardor.

PA RALLAT – Lo desmenussat en la ralladora / Escudella ques fa de dit pa.

PA SENS LLEVAT – Lo que se ha fet pastant la farina ab aygua sens posarhi llevat.

PA SOCARRAT – Lo tros de pa inassa torrat ó ques comensa á cremar.

PA TORRAT – Amb ametlles, avellanes i faves torrades.

PA SOL, PA TOT SOL, PA SOLIU o PA AIXUT – Pa sol – Pa sens altra vianda – Pa sens altre acompanyatge. A Mallorca Pa axut.

PA TOU, PA BLA o PA DEL DIA – Lo pa en lo mateix dia que se ha cuyt.

PA D’ÁNIMES – El que es reparteixen en l’ofertori a canonges i beneficiats amb una candela groga a cada assistent a l’ofici del dia de morts. Lo qual imiten alguns gremis dels que tenen Capella en la Seu de Barcelona, especialment els Fusters.

PA DE CANS – Un dels serveis personals dels pagesos de remensa, que pagaven a sons senyor, abolits al 1468.

PA DE CERVES – Pa dolcench fet de torrar cerves al forn i molt ab alguna altre barreja.

PA DE COMPANYA – Pa de qualitat inferior que se donava als criats i servitut de les cases.

PA DE CORRIOLA – Pa que te una forma semblant a la d’una corriola, es de primera qualitat (Mallorca)

PA DE MOCS o Mochs – Així diuen alguns a les regoladures de les neules o de les hòsties

PA AMB OLI – Pa sucat amb oli. Pla del Llobregat. A Mallorca se sent Pamboli, que és usualissim per l'abundancia de l'oli. A Catalunya, ahon han plantat tanta vinya ho substitueixen amb Pa i vi, i diuen "Lo pa ab oli fa estar grochs i lo pai vi dóna color".

PA AMB TOMATECH – Pa untat amb tomatech.

La Esquella de la Torratxa: Núm 0012 (17 abr. 1879)

La taberna : drama popular en 9 quadros...
Vidal Valenciano, Eduart; Arús i Arderiu, Rossend
1884

PA D’ORDI – El pa mes ordinari i mes barat de tots.

PA ORDIÓS – Pa compost d’ordi, blat i sègol que fa la gent pobre d’Urgell. A Cubelles, etc.. en diuen Pa segalós.

PA DE PESSIC: Pasta fina i lleugera, mojicones. (A Mallorca Pa d’en Pou).

PA RECOLAT (Mallorca) – Es el millor pa que es fa per les festes de Nadal

ABC of French food - Len Deighton - 1929

PA DE REI – La millor classe de pa que es feia, Sg. XV.

PA ROLLO (Valencia) – Pa moreno amb un forat al mig.

PA DE MAGRANA – Panet de quatre cantons.

PA FRESAT: Pa molt blanc de tres crostons.

PA DE ROSQUILLETA LLARGA – Panet llarg.

PA ALÍS – El pa de la pasqua dels jueus. Pa séns llevat (Panis azimus) és el "pan cenceño" dels jueus. Pa que mengen per devoció los jueus lo temps de Pascqua, que és abans de la nostra; vo dir en temps de Quaresma. A Valencia, al segle XVI tenia significacio jueva, per mes que's troba fàcilment entre los Cristians.

PA LEVAT – Pa amb llevadura, lo contrari que el pa Alís dels jueus.

PA I OLIVES – Mallorca. Es una costum àrab que s’hi conserva, com crech que’s conserva en Grècia, d’oferir pa y olives en la pagesia pera berenar, pegar una bocinada. Es lo que tenien sempre en les cases, per més pobres que fossin. Per camp baix, suposo que’l pa i formatge deuria esser també tan usual com el pa i olives per la part de Muntanya.

TORREZNO – Llesca de pá torrat sucada ab olí déla pica del mol quan se molen les olives.

SOPETON – Llesca de pá fregida ab sucli de carnsalada.

PICATOSTE – Llesca de pá enllardada.

PRINGADA – Llesca de pá sucada en vi o altre llicor, coberta ab ous batuts y fregida ab llart o oli.

I a part tenim costums i frases fetes, relacionades amb el pa...

En llenguatge popular Pa significa riquesa, la gracia de Deu. NO MANCAR EL PA – Passar-ho just, cobrir purament les necessitats, DE QUIN PA FAS ROSEGONS? – Com et va? Com et guanyes la vida? De que vius?, etc... Se veu millor son significat en el refrany: MASSA PA L’HI A FET MAL – La riquesa l’ha perdut- que's diu que, abusant de la riquesa ab plahers, troba la mort en sa joventut.

El respecte tradicional pel pa, per la gracia de Deu, per excel·lència, dura encara: EL PA PLORA SI ESTA GIRAT o BESAR EL PA – Costum tradicional quan el pa cau a terra. Se diu que fent una creu de cap a cap del pa abans d'encetar-lo, dura mes.

S'en diu que una persona es UN TROÇ DE PA quan es una perona bona, incapaç de pensar mal de ningú.

COMPRAR – o – VENDRE PER UN TROS DE PA: Comprar o tenir de vendre massa barat, per molt menys del valor de l’objecte de que es tracta.

A SON PA I SON VI, (segle XVI). Significa o equival a "A pan y cuchillo" o "A pan y manteles". Si te amor o amistad ab alguna dòna (dirà el confessor); si la té a casa a son pa i son vi, com a menjar i beure.

ESTAR A PARTIR LO PA (Mallorca 1523) frase per a indicar amistad intima.

PA DE BODES – (Lluna de mel) Lo bon tracte que fa lo marit á la muller, y aquesta á aquell al principi de casats. (D’aquí be l’expressió familiar “ACABAR-SE LO PA DE BODES”, és a dir - Succehir los disgustos á las satisfaccions.

PA QUE DEU N’HI DO – Frase sagramental dels pobres.

EL DIA DE PARTIR EL PA – Lo dia de tots sants.

FER UN PA I BEURE – Menjar quelcom entre dia i fora dels menjars acostumats, treballant o anant de camí (com del castellà tente en pie).

PA I BEGA – En la costa de Catalunya se pren en lo sentit de repòs, calma, poca pressa. Va molt atareat? — No, ara hi ha paibega.

PAGAR EL PA (Mallorca) – Equivalent al castellà “pagar el pato”.

ESSER BO COM EL PA – SER MES BO QUE EL PA: Es diu del que te una gran bondat de caràcter.

TENIR PA A L’ULL – Veure les coses malament.

PA I VI – Els nois ho diuen per “cara i creu” – Jugar a pa i vi.

Val mes pà sech ab amor, que gallinas ab rencor.

Si tens pà sèch fésten sopes.

No hi há pá sense crosta. Fr. No hi há moll sense ós. No hi há roses sense punxes.