Denominacions històriques de la Corona dAragó.

Denominacions històriques de la Corona dAragó.

Balanç crític i historiogràfic

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

1.    Introducció.

 

La Corona d'Aragó va ser una entitat política monàrquica que tradicionalment ha estat considerada pels historiadors professionals com una monarquia múltiple i no pas com un estat unificat i centralitzat. Per aquest motiu, des del segle XIX, se l'ha catalogat tant de 'estat federal' com de 'confederació d'estats' (Bofarull). Tot i això, en els últims temps ha estat conceptuada com a 'monarquia composta' (Artola, 28), és a dir, una entitat política hereditària formada per diversos regnes i altres territoris que pertanyien a un mateix príncep sobirà, en aquest cas, l'home que ostentava els títols de sobirania de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Títols als quals, amb el pas del temps i l'expansió geopolítica de la Corona d'Aragó, se n'anirien afegint de nous: senyor de Montpeller, rei de Mallorca, rei de València, rei de Sicília, rei de Sardenya, duc d'Atenes, etc. .

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA. SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC

 

Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2020), p. 125-144

ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital): 2014-0010

http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC / DOI:10.2436/3004.01.129

Data de lliurament: 7 de juliol de 2020. Data d’acceptació: 20 de novembre de 2020

 

 

 

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA.

SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL

DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC.

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

 

Resum:

 

El present estudi exposa alguns dels problemes causats per un ús excessiu, en época contemporània, del concepte de comtat com a categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles XIV i XIX és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual. Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle XVIII. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat aquesta problemàtica historiogràfica.

 

A PROPÒSIT DE LES TEORIES DE LA CREACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ MITJANÇANT EL CASAMIENTO EN CASA I L’EXTINCIÓ DEL LLINATGE BARCELONÍ EL 1137

Cristian Palomo Reina

Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

  El text fa una exposició de les tesis historiogràfiques revisionistes sobre l’arranjament del 1137 entre el rei Ramir II d’Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La primera tesi defensa que la donació de la infanta Peronella i el regne d’Aragó per part del rei al comte no fou tal cosa, sinó unes esposalles que es produïren en el marc de la institució del dret privat aragonès anomenada casamiento en casa, la qual comportà el sotmetiment del comte Ramon a Peronella. Aquesta teoria fou concebuda pel medievalista aragonès Antonio Ubieto Arteta, per la qual cosa hem trobat oportú exposar breument la seva trajectòria precedent en relació amb la temàtica catalana medieval, en què destaquen tesis controvertides sobre la llengua valenciana i sobre la conquesta i la repoblació cristiana del regne valencià. La segona teoria, que assumeix plenament la del casamiento en casa, considera l’afillament de Ramon Berenguer IV per part de Ramir II i l’extinció de la línia troncal del llinatge comtal barceloní. A continuació s’analitzen tant els fets com la documentació de l’època i la bibliografia recent sobre la temàtica. Finalment, es posen en relleu fil per randa les conclusions errònies i la manca de mètode científic d’ambdues tesis. 

LA MARCA HISPÁNICA NUNCA EXISTIÓ.

Autor:

Cristian Palomo

Llicenciat en Història.

Màster d’investigació en Història de Catalunya

    Me atrevo a sostener la afirmación del título a sabiendas de que a la mayoría de lectores les pueda parecer, a bote pronto, osada o absurda.