Mites i Llegendes del Bestiari Històric (5/3): LES GRAMÀTIQUES DE LA LLENGUA CATALANA ABANS DE LA REFORMA ORTOGRÀFICA.



Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.




TE RETO PÚBLICAMENTE A TI O A CUALQUIERA QUE DEFIENDA EL MITO CATALANISTA QUE PRESENTE UN SOLO DOCUMENTO ORIGINAL O INCUNABLE DONDE SE HABLE DE LENGUA CATALANA, ….UNO SOLO,, EL VALENCIANO DISPONE DE MUCHÍSIMOS, DOCUMENTOS,… YA TIENES TRABAJO, NO LO HARÁS POR QUE NO EXISTEN, YO TE REFERIRÉ A MULTITUD DE DOCUMENTOS,….Y AFIRMO QUE NO EXISTE NINGÚN DOCUMENTO QUE DIGA ESTAR ESCRITO EN CATALÁN, SIMPLEMENTE NO EXISTÍA,…..LA HISTORIA SE HACE CON DOCUMENTOS , NO COMO LA HACÉIS LOS FANÁTICOS, CON IDEOLOGÍA, …HASTA ELS JOCS FLORALS , SE LE DENOMINO LLEMOSI….POR LOS PROPIOS CATALANES,……. (....) …POR CIERTO CONOCES ALGUNA GRAMÁTICA CATALANA, ANTERIOR A LA IDEOLÓGICA Y ARTIFICIAL DEL QUÍMICO POMPEU EN PLENO SIGLO XX ,? YO NO……TE HE RETADO……BUSCA INFORMACIÓN Y AYUDA ENTRE TUS ADLATERES PUES LO TENÉIS JODIDO. ……EL CATALAN ES UN DIALECTO DEL LLEMOSI INFLUENCIADO POR LA LENGUA Y LITERATURA CLÁSICA VALENCIANA, QUE ESTA SI EXISTIÓ Y ESA DOCUMENTADA,…. NO TARDES MUCHO, SI EXISTEN TE SERA FÁCIL ACCEDER A ELLOS POR INTERNET….SI TIENES VALOR, QUIERO DECIR LA RAZÓN……RECOGE EL GUANTE……




Com ja és ben sabut, l’any 1906 es convocà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la finalitat de redactar-ne una gramàtica i unificar criteris  a l’hora d’escriure en català. Aquest I Congrés suposà, a més de l’intent de redactar una gramàtica, una manifestació d'adhesió col·lectiva a la llengua catalana i l’augment del prestigi de la nostra llengua.

Però abans de la reforma ortogràfica, ¿quin era el panorama de la normativa en l’escriptura del català?

Amb l’aparició de la impremta, les primeres gramàtiques que es publiquen als Països Catalans (Nebrija, Perotti...) són bàsicament en llatí i contenen, només, alguns exemples en català. D’aquesta època només es coneixen les Regles d’esquivar vocables o mots grollers o pagesívols, de Bernat Fenollar i Jeroni Pau (1487), que no s’arribà a publicar, un llistat de mots elaborat amb la intenció de corregir-ne el lèxic i la pronunciació. Aquest és l’únic intent conegut de fer de la llengua catalana objecte d’estudi fins entrat el segle XVII.  




Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols : unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana / por Antonio Ma. Badia Margarit. Barcelona : Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1950-1953. TOP: Bad-8-C 102/12-14

Durant aquest segle, al Principat, apareix la Gramatica cathalana breu i clara... (1676), de Llorenç Cendrós i la Summa de temps... (1677), d’Ignacio Vallès. També  s’elaboren alguns repertoris lexicogràfics: Fons verborum, d’Antoni Font (1637),  el Thesaurus verborum, de Pere Torra (1640), i, a finals de segle el Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria (1696). 


Llorenç Cendrós,  Gramatica cathalana, breu y clara : explicada ab molts exemples y advertencias à part, ab lo modo de compondrer, repetir, apuntuar, escriurer... En Barcelona : en casa de Mathevat, administrada per Martí Gelabert : a costa de Ioseph Moyá ..., 1676. TOP: 1-I-76

Cal remarcar però, que aquestes gramàtiques, tot i estar escrites en català, estaven més enfocades a l’estudi del llatí. 

Als segles XVI i XVII el català s’usa en la majoria d’àmbits –família, escola, documents de cancelleria... –tot i que el castellà, a causa d’un seguit de  factors polítics, econòmics i culturals, comença a penetrar a la societat catalana. És però, al segle XVIII, i sobretot després de la desfeta del 1714, que amb la introducció progressiva del castellà a les escoles, a l’administració i a altres parcel·les abans reservades al català i al llatí, l’ús del català va quedant reduït a l’esfera familiar i íntima.

Amb tot, encara hi ha certs sectors de la població que defensen la llengua catalana i el seu ús. Així, al segle XVIII, cal destacar les figures capdavanteres de Pere Màrtir Anglès amb la seva obra, Prontuario orthologi-graphico trilingüe... i la de Josep Ullastra, que no es publicà fins a l’any 1980, però de la qual la Biblioteca de Catalunya conserva el manuscrit original.



Josep Ullastra. Gramàtica catalana. [S. XVIII]. TOP: Ms. 176

Al País Valencià destaca la figura de Carles Ros, gran defensor de la llengua catalana i considerat un precursor de la Renaixença en aquest indret. 

Carles Ros, Tractat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana. Valencia : J. Estevan, 1788 TOP: 8-II-22

Arribem al segle XIX amb una llengua empobrida, molt castellanitzada i sense unificació ni fixació gramatical. A les primeries d’aquest segle, i en un entorn de dominància de la llengua castellana en molts àmbits, apareixen les gramàtiques de Josep Pau Ballot (1813) i la de Joan Petit iAguilarde la qual la Biblioteca de Catalunya  conserva el manuscrit. També, en un intent de fixar la llengua, Pere Labèrnia elabora el seu Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y Llatina (1840).




 Joan Petit i Aguilar , Gramàtica catalana predispositiva per la més fàcil inteligència de la española y llatina, disposada en forma de pregunta y resposta, per un pare que desidja enseñar a sos fills el modo de pronunciar en escrit lo idioma català conforme vuy se parla [Manuscrit] / [Joan Petit i Aguilar].[ca. 1823]. TOP: Ms. 1128


És a partir del moviment de la Renaixença (1833), quan sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà. L’Oda a laPàtria, de Bonaventura Carles Aribau enceta un nou període de revalorització de la llengua i n’augmenta el nombre d’estudiosos. En aquest període, destaquen, al Principat, les gramàtiques de Magí Pers i Ramona, Pau Estorch i Siques, Jaume Nonell i Mas i Antoni de Bofarull, entre d’altres. A Mallorca, la de Juan José Amengual, a Menorca, la d'Antoni Febrer i Cardona i al Rosselló, la de P. Puiggarí.



Gramática de la lengua catalana / por D. A. de Bofarull y D. A. Blanch. Barcelona : Espasa Hermanos, Editores, [1867]. TOP: Bad-8-3148

En aquest segle trobem altres intents d’unificació de la llengua. D’una banda, als Jocs Florals, es crea una  Comissió amb figures destacades — Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Marià Aguiló...— "per reconquistar la importancia lliteraria de que gosá [Catalunya] en altres épocas”.


De l’altra, diverses publicacions periòdiques  —Lo Gay Saber, el Calendari CatalàLa Revista literària, L’Avenç...—dediquen seccions a revisar aspectes lingüístics de la llengua catalana. En aquest sentit, convé destacar la “Campanya Lingüística” de l’Avenç (1890-1892) que es pot considerar precursora de la reforma ortogràfica.

L’Avenç. 2a època. Any IV, núm. 10 (oct. 1892). p. 318-319


Tot i els diversos intents de fixació de la llengua, al tombant del segle XIX ens trobem amb força controvèrsies entre els partidaris i els detractors de la unificació de la llengua, així com entre les tendències modernitzants o arcaïtzants del català.


Cal agrair doncs, la gran tasca iniciada en aquest Congrés, així com la de la figura capdavantera de  Fabra a l’hora de salvar la llengua catalana de l’anarquia ortogràfica que havia regnat fins llavors.




Altres volums no nombrats en aquest article:


1502

1560

Onofre Pou
1600

Joseph Broch
1771

Agustí Antoni Roca i Cerdà
1806

Joseph Pau Ballot i Torres
Gramática i Apología de la Llengua Cathalana.
1814

Antoni de Bofarull
1864

Ignasi Ferrer i Carrió
Gramatica catalana. Estudis sobre la matexa. 
1874


Marià Grandia

1901

Antoni Bulbena i Tosell
Crestomatía de la llenga catalana.
1907



Bernhard Schädel
Manual de fonètica catalana.
1908





Gramàtiques a la Biblioteca de Catalunya

Bibliografia:

Fabra, Pompeu. La llengua catalana i la seva normalització / Pompeu Fabra; a cura de Francesc Vallverdú. Barcelona : Edicions 62, 1980

Segarra, Mila. Història de la normativa catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1985

Segarra, Mila. Història de l’ortografia catalana. Barcelona : Empúries, 1985

Gazophylacium: bloc amateur sobre lexicografia catalana i altres lletraferidures.
http://lexicografia.blogspot.com/2011/03/gramatica-catalana-en-linia.html

Victòria Casals
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 
28/01/2014




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada