EL PRINCIPAT DE BARCELONA.

La primera referència documentada, tant del corònim "Catalunya", com del gentilici corresponent , data d’entre els anys 1115 y 1117, i el trobem al poema pisà “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus”, encara que la primera designació de "català" la trobem en un jurament de fidelitat dels homes de Carcassona a Ramón Berenguer III. La seva data es pot situar entre 1107 i 1112. Entre els signants apareixen Ramon Català, Arnau Català i Guerau. La compilació legislativa "Usatici Barchinone" i els "Usalia Chatalonie" feta per ordre d'Alfons el Cast sobre el 1173 . Al 1174, a la donació “propter nuptias a Sança” s'especifiquen les donacions “in regno Aragonensis” i “in Catalonia”. Al 1186 i al 1189 en unes concessions “ad forum et sonsuetudinem Cataloniæ”, que fan referència a un codi i costums legals. Ja al 1185 trobem també un Serventesi on es fa referència a aragonesos, catalans i els d'Urgell: “Aragones fan gran dol, Catalan e cil d’Urgel”. O a l'epitafi de Ramon Berenger IV, un text aproximadament del 1194 trobem “Vox in Cathalonia et in Aragonia sonet”.

Mes tard comentarem l’origen del poema mes a fons, però, si els pisans van visitar Catalunya sobre el 1113, i just desprès ja van emprar el gentilici “catalanicus” per denominar-nos, per lògica podem pensar que aquest gentilici ja hauria d’existir amb certa anterioritat, no? No l'inventarien per poder etiquetar-nos al facebook en arribar a casa.  Però encara així, i abans daixò què?

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (2) JERÓNIMO ZURITA - LES DIVISES PAPALS COM A ORIGEN DE LES BARRES.








Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.




"EN LOS ANALES DEL REINO DE ARAGÓN REALIZADOS ENTRE LOS AÑOS 1562 Y 1580 POR JERÓNIMO DE ZURITA, (INCUESTIONABLE SU AUTORIDAD COMO CRONISTA MODERNO Y SU MÉTODO HISTORIOGRÁFICO RIGUROSO. MUESTRA UNA NUEVA CONCEPCIÓN DE LOS DEBERES DE UN HISTORIADOR Y, NO CONTENTO CON LOS AMPLIOS MATERIALES GUARDADOS EN LOS ARCHIVOS DE ARAGÓN, BUSCÓ SUS FUENTES EN LOS PAÍSES BAJOS, ROMA, NÁPOLES Y SICILIA, PARA ENCONTRAR DOCUMENTOS DE PRIMERA MANO QUE LE PERMITIERAN REPLANTEAR LA HISTORIA DESDE SUS MATERIALES MÁS FIDEDIGNOS), LEEMOS EN EL TOMO I, FOLIO 91, PÁGINA 1, QUE EL PAPA INOCENCIO III AUTORIZÓ A D. PEDRO II REY DE ARAGÓN, CONDE DE BARCELONA Y SEÑOR DE MONPELIER, A USAR COMO PROPIOS LOS COLORES DEL GONFALÓN O ESTANDARTE DE LA IGLESIA, (PALOS ROJOS SOBRE DORADO), AL RENUNCIAR D. PEDRO, AL DERECHO QUE TENÍA COMO REY, A NOMBRAR OBISPOS A SU CAPRICHO (COSA NORMAL Y PRIVILEGIO DE TODOS LOS REYES MEDIEVALES), Y DECLARARSE ÉL Y SUS DESCENDIENTES Y CON ÉL TODOS SUS TERRITORIOS, FEUDATARIO DE LA SANTA SEDE. ESO OCURRÍA EL AÑO 1.204".





Mites i Llegendes del Bestiari Històric (1) DEL PRIMER US CONEGUT DE LES BARRES.




Analitzarem amb aquest titol un recull d’afirmacions sobre l’historia de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts forums i webs, i intentarem donar-hi resposta.



EL PRIMER USO CONOCIDO Y OFICIAL DE LAS “BARRAS” SE VERIFICA EN EL REY DE ARAGÓN ALFONSO II CON EL TEXTO: «MUDÓ LAS ARMAS E SEYNNALES DE ARAGÓN E PRENDIÓ BASTONES».