.
TRADICIONES E IDIOSINCRACIAS. LAS RELACIONES ENTRE CATALUÑA Y ARAGÓN EN LA HISTORIOGRAFÍA (SIGLOS XI-XIII)
TRADICIONES E IDIOSINCRACIAS.
LAS RELACIONES ENTRE CATALUÑA Y ARAGÓN EN LA
HISTORIOGRAFÍA
(SIGLOS XI-XIII)
Stefano Maria Cingolani
1. INTRODUCCIÓN
Desde el momento de su constitución (y a lo largo de
mucho tiempo) de los territorios que formaron la Corona de Aragón, los dos con
más pasado por conjugar son Aragón y el condado de Barcelona (que de la unión
recibirá impulso para definirse definitivamente como Cataluña), mientras
Mallorca y Valencia, una vez olvidado su pasado musulmán, aún tardaran mucho en
crearse un pasado y una conciencia distintiva. La formación de esta unidad
bicéfala planteó desde su inicio y a lo largo de su historia muchos problemas
de muy distinta natura que comportaron distintas soluciones. El objetivo de
esta comunicación es ver cómo la historiografía medieval interpretó las
relaciones entre el reino de Aragón y los condados catalanes, antes, i Cataluña
después.
 |
| Apoteosi Heraldica - 1681 |
Mi propósito es limitado y, al mismo tiempo, variado. Los
límites vienen del hecho que mi perspectiva privilegiada es la de la percepción
desde Cataluña; y eso no solamente por mi mayor conocimiento de la
historiografía catalana, sino también por su mayor variedad y articulación, y
finalmente porque, una vez unidas las dos dinastías, veremos que la mirada de
los monarcas es dirigida privilegiadamente desde el Principado hacia Aragón.
Como se podrá comprobar, a parte de la falta de estudios pormenorizados, la
historiografía aragonesa por un lado mantiene más fuerte la conciencia de la
derivación de su dinastía real de la monarquía navarra, así que tiende a asumir
modelos bien navarros bien genéricamente hispánicos, en todo caso privilegiando
la conexión con Navarra.
ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA. POLICROMIES SOBRE PEDRA A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA
ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA.
POLICROMIES SOBRE PEDRA
A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA*
Jorge Rivas López**
Universidad Complutense de Madrid
RESUM
Al llarg de les darreres dècades hem assistit a una presa de consciència decisiva sobre la importància històrica del color sobre la pedra, circumstància que ha vingut, comunament, de la mà de les campanyes de conservació i restauració verificades sobre els nostres monuments.
Denominacions històriques de la Corona dAragó.
Denominacions històriques de la Corona dAragó.
Balanç crític i historiogràfic
Cristian Palomo
Reina
Universitat
Jaume I
1. Introducció.
La Corona d'Aragó va ser una entitat política monàrquica que tradicionalment ha estat considerada pels historiadors professionals com una monarquia múltiple i no pas com un estat unificat i centralitzat. Per aquest motiu, des del segle XIX, se l'ha catalogat tant de 'estat federal' com de 'confederació d'estats' (Bofarull). Tot i això, en els últims temps ha estat conceptuada com a 'monarquia composta' (Artola, 28), és a dir, una entitat política hereditària formada per diversos regnes i altres territoris que pertanyien a un mateix príncep sobirà, en aquest cas, l'home que ostentava els títols de sobirania de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Títols als quals, amb el pas del temps i l'expansió geopolítica de la Corona d'Aragó, se n'anirien afegint de nous: senyor de Montpeller, rei de Mallorca, rei de València, rei de Sicília, rei de Sardenya, duc d'Atenes, etc. .
PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ARTICLE
https://doi.org/10.1038/s41467-018-08272-w OPEN
PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA
PENÍNSULA IBÈRICA
Clare Bycroft, Ceres Fernandez-Rozadilla2, Clara Ruiz-Ponte2, Inés Quintela3, Ángel Carracedo2,3,4, Peter Donnelly ,5 & Simon Myers1,5
La península Ibèrica és lingüísticament diversa i té una història demogràfica complexa, que inclou un període de segles de domini musulmà. Aquí, estudiem l'estructura genètica a escala fina de la seva població i els impactes genètics dels esdeveniments històrics, aprofitant mètodes estadístics potents basats en haplotips per analitzar 1413 individus de tota Espanya. Detectem una àmplia estructura de població a escala fina a escales extremadament fines (per sota dels 10 km) en algunes regions, inclosa Galícia.
Mites i Llegendes del Bestiari Històric (11): El tractat de Corbeil.
Analitzarem amb aquest títol un recull d'afirmacions sobre l'història de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts fòrums i webs, i intentarem donar-hi resposta.
Farem en aquesta ocasió, i per variar quan es parla sobre aquest tema, un intent de contextualitzar l'episodi del tractat de Corbeil dins de la història del que ara és França. Repassarem, doncs, una mica la història dels nostres veïns, que no deixa de ser, en part, la nostra pròpia història.
Sixena, 1936: La Causa General
Sixena, 1936: La Causa General
Les columnes llibertàries sortides de Barcelona no van ser les que van cremar el monestir oscenc, malgrat el que s'ha manifestat fins ara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)