TRADICIONES E IDIOSINCRACIAS. LAS RELACIONES ENTRE CATALUÑA Y ARAGÓN EN LA HISTORIOGRAFÍA (SIGLOS XI-XIII)

TRADICIONES E IDIOSINCRACIAS.

LAS RELACIONES ENTRE CATALUÑA Y ARAGÓN EN LA HISTORIOGRAFÍA

(SIGLOS XI-XIII)

Stefano Maria Cingolani

 

1. INTRODUCCIÓN 

 

Desde el momento de su constitución (y a lo largo de mucho tiempo) de los territorios que formaron la Corona de Aragón, los dos con más pasado por conjugar son Aragón y el condado de Barcelona (que de la unión recibirá impulso para definirse definitivamente como Cataluña), mientras Mallorca y Valencia, una vez olvidado su pasado musulmán, aún tardaran mucho en crearse un pasado y una conciencia distintiva. La formación de esta unidad bicéfala planteó desde su inicio y a lo largo de su historia muchos problemas de muy distinta natura que comportaron distintas soluciones. El objetivo de esta comunicación es ver cómo la historiografía medieval interpretó las relaciones entre el reino de Aragón y los condados catalanes, antes, i Cataluña después.

Apoteosi Heraldica - 1681

Mi propósito es limitado y, al mismo tiempo, variado. Los límites vienen del hecho que mi perspectiva privilegiada es la de la percepción desde Cataluña; y eso no solamente por mi mayor conocimiento de la historiografía catalana, sino también por su mayor variedad y articulación, y finalmente porque, una vez unidas las dos dinastías, veremos que la mirada de los monarcas es dirigida privilegiadamente desde el Principado hacia Aragón. Como se podrá comprobar, a parte de la falta de estudios pormenorizados, la historiografía aragonesa por un lado mantiene más fuerte la conciencia de la derivación de su dinastía real de la monarquía navarra, así que tiende a asumir modelos bien navarros bien genéricamente hispánicos, en todo caso privilegiando la conexión con Navarra. 

HISTORIA DEL LEGÍTIMO ESCUDO DE (ARAGÓN-CATALUÑA)


 

ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA. POLICROMIES SOBRE PEDRA A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA

  


ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA.

POLICROMIES SOBRE PEDRA

A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA*


Jorge Rivas López**

Universidad Complutense de Madrid

 

 

RESUM


    Al llarg de les darreres dècades hem assistit a una presa de consciència decisiva sobre la importància històrica del color sobre la pedra, circumstància que ha vingut, comunament, de la mà de les campanyes de conservació i restauració verificades sobre els nostres monuments. 

Denominacions històriques de la Corona dAragó.



Denominacions històriques de la Corona dAragó.

Balanç crític i historiogràfic

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

1.    Introducció.

 

La Corona d'Aragó va ser una entitat política monàrquica que tradicionalment ha estat considerada pels historiadors professionals com una monarquia múltiple i no pas com un estat unificat i centralitzat. Per aquest motiu, des del segle XIX, se l'ha catalogat tant de 'estat federal' com de 'confederació d'estats' (Bofarull). Tot i això, en els últims temps ha estat conceptuada com a 'monarquia composta' (Artola, 28), és a dir, una entitat política hereditària formada per diversos regnes i altres territoris que pertanyien a un mateix príncep sobirà, en aquest cas, l'home que ostentava els títols de sobirania de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Títols als quals, amb el pas del temps i l'expansió geopolítica de la Corona d'Aragó, se n'anirien afegint de nous: senyor de Montpeller, rei de Mallorca, rei de València, rei de Sicília, rei de Sardenya, duc d'Atenes, etc. .

PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA

 


ARTICLE

https://doi.org/10.1038/s41467-018-08272-w                  OPEN

PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Clare Bycroft, Ceres Fernandez-Rozadilla2, Clara Ruiz-Ponte2, Inés Quintela3, Ángel Carracedo2,3,4Peter Donnelly ,5 & Simon Myers1,5


La península Ibèrica és lingüísticament diversa i té una història demogràfica complexa, que inclou un període de segles de domini musulmà. Aquí, estudiem l'estructura genètica a escala fina de la seva població i els impactes genètics dels esdeveniments històrics, aprofitant mètodes estadístics potents basats en haplotips per analitzar 1413 individus de tota Espanya. Detectem una àmplia estructura de població a escala fina a escales extremadament fines (per sota dels 10 km) en algunes regions, inclosa Galícia.

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (11): El tractat de Corbeil.

 


Analitzarem amb aquest títol un recull d'afirmacions sobre l'història de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts fòrums i webs, i intentarem donar-hi resposta.


  Farem en aquesta ocasió, i per variar quan es parla sobre aquest tema, un intent de contextualitzar l'episodi del tractat de Corbeil dins de l'història del que ara és França. Repassarem, doncs, una mica l'història dels nostres veïns, que no deixa de ser, en part, la nostra pròpia història.

Sixena, 1936: La Causa General

 

Sixena, 1936: La Causa General



Les columnes llibertàries sortides de Barcelona no van ser les que van cremar el monestir oscenc, malgrat el que s'ha manifestat fins ara.

PA

 




    L'aliment bàsic, per a tots els pagesos, era el pa, que havia adquirit, també al camp, una marcada simbologia religiosa; tant els petits propietaris com els colons acostumaven a consignar en el seu testament una quantitat de pa per a pobres: