COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA. SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC

 

Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2020), p. 125-144

ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital): 2014-0010

http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC / DOI:10.2436/3004.01.129

Data de lliurament: 7 de juliol de 2020. Data d’acceptació: 20 de novembre de 2020

 

 

 

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA.

SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL

DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC.

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

 

Resum:

 

El present estudi exposa alguns dels problemes causats per un ús excessiu, en época contemporània, del concepte de comtat com a categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles XIV i XIX és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual. Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle XVIII. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat aquesta problemàtica historiogràfica.

 

El Marqués pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.

 

Colección de Poesías Castellanas anteriores al Siglo XV



 

124. Después de haber hecho el Marqués una comparación entre los Poetas Italianos y Franceses concediéndoles reciprocas preferencias, diciendo que los Italianos excedían en el ingenio, у los Franceses en el arte, pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.


EL PERFIL LINGUISTICO DE CATALUÑA, VALENCIA Y MALLORCA. I





 Germán Colón

CICLOS DE CONFERENCIAS (Audio)

Mapa lingüístico de la España actual

El perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. I

Fecha: 6/05/1986

Presentación: Manuel Seco.




I.                  El problema onomástico.


l.     El mero enunciado del título de estas conferencias es ya una confesión del aspecto llamémosle atípico de la lengua que voy a presentar: Perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. ¿Trataremos de una lengua común o de tres romances distintos, “catalán”, “valenciano” y “mallorquín” (o “balear”)?

 

NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA: PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?

 

ANUARIODE ESTUDIOS MEDIEVALES
50/1, enero-junio de 2020, pp. 323-352
ISSN  0066-5061  

 

 

NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA:

PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?

 

CRISTIAN PALOMO REINA
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-3593-2903

 

 

Resum:  En  aquest  article  abordarem  per  què  durant  el  període  baixmedieval  Catalunya  esdevingué un principat. Temàtica que inevitablement s’incardina en el fet que el territori català no comptés  oficialment  amb  la  categoria  política  de  ‘regne’  i  que  ens  mena  a  revisar  i  qüestionar  l’explicació canònica d’aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d’Abadal fa més de mig segle. A continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera historiografia que ha tractat el tema. Paraules clau: principat de Catalunya; Ramon d’Abadal; regne; tractat de Corbeil; història conceptual.

 

INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA EN EL REINO DE ARAGÓN.

 



ENSAYO HISTÓRICO 

ACERCA DE LOS 

ORÍGENES DE ARAGÓN 

Y NAVARRA


Apéndice último.

 

INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA 

EN EL REINO DE ARAGÓN.

 

Η ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΗ ΕΚΔΙΚΗΣΗ (LA VENJANÇA CATALANA)


    La "llei de les paradoxes" no s'aplica només a la història o a la política. De fet, al contrari del que es podria esperar, una paraula grega moderna bàsica, que fins fa poc caracteritzava la vida de les persones a les ciutats i els pobles, i que és molt difícil de traduir a altres idiomes, no és d’origen grec sinó espanyol, o millor dit, català per ser exactes.



A PROPÒSIT DE LES TEORIES DE LA CREACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ MITJANÇANT EL CASAMIENTO EN CASA I L’EXTINCIÓ DEL LLINATGE BARCELONÍ EL 1137



Cristian Palomo Reina
Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

  El text fa una exposició de les tesis historiogràfiques revisionistes sobre l’arranjament del 1137 entre el rei Ramir II d’Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La primera tesi defensa que la donació de la infanta Peronella i el regne d’Aragó per part del rei al comte no fou tal cosa, sinó unes esposalles que es produïren en el marc de la institució del dret privat aragonès anomenada casamiento en casa, la qual comportà el sotmetiment del comte Ramon a Peronella. Aquesta teoria fou concebuda pel medievalista aragonès Antonio Ubieto Arteta, per la qual cosa hem trobat oportú exposar breument la seva trajectòria precedent en relació amb la temàtica catalana medieval, en què destaquen tesis controvertides sobre la llengua valenciana i sobre la conquesta i la repoblació cristiana del regne valencià. La segona teoria, que assumeix plenament la del casamiento en casa, considera l’afillament de Ramon Berenguer IV per part de Ramir II i l’extinció de la línia troncal del llinatge comtal barceloní. A continuació s’analitzen tant els fets com la documentació de l’època i la bibliografia recent sobre la temàtica. Finalment, es posen en relleu fil per randa les conclusions errònies i la manca de mètode científic d’ambdues tesis. 



MECENAS, TROVADORES, BIBLIÓFILOS Y CRONISTAS: LOS REYES DE ARAGÓN DEL CASAL DE BARCELONA Y LA SABIDURÍA (1162-1410)





Revista Chilena de Estudios Medievales

Número 2, julio-diciembre 2012, 81-120




Mecenas, trovadores, bibliófilos y cronistas:
los reyes de Aragón del Casal de Barcelona y la sabiduría
 (1162-1410)

Manuel Alejandro Rodríguez de la Peña
Universidad CEU San Pablo



Resumen

    Numerosos monarcas catalano-aragoneses de la línea dinástica del Casal de Barcelona mostraron desde el reinado de Alfonso II (1164-1196) hasta el de Martín I el Humano (1396-1410) un vivo interés por el mecenazgo cultural, científico y artístico llegando en algunos casos a ser ellos mismos intelectuales en el trono. Esto se tradujo en una fecunda conexión entre la Realeza y la sabiduría en todas sus expresiones: desde la astronomía o la cronística a la poesía y la música, pasando por la fundación regia de universidades o el patrocinio de trovadores y eruditos. Esta llamativa continuidad en este perfil sapiencial hace de los reyes sabios del Casal d’Aragó un fenómeno único en el Occidente pleno-medieval donde solo las dinastías de los Plantagenet y los Hohenstaufen pueden presentar un balance comparable.