La verdad sin máscara... Cap. IV. La corona de Aragón no admite las hembras a la sucesión del reino.

  

CAPITULO IV.

La corona de Aragón no admite las hembras a la sucesión del reino.



    Pero aun nos resta examinar la cuestión del matrimonio de Isabel II bajo otro punto de vista acaso más importante todavía, por la magnitud de los resultados a que puede dar lugar si no se verifica con el primogénito de don Carlos. Para ello es preciso hacernos cargo del orden de suceder con respecto a las hembras que se observa en la antigua corona de Aragón, cuya monarquía en tiempo de Fernando el Católico tenía ella sola más influencia en la balanza política de Europa, que la que tiene España actualmente, tanto por su población como por su comercio, riqueza y poder militar. El mismo monarca expresa en su testamento los estados, títulos y derechos que poseía como radicados en su corona , a saber: los reinos de Aragón, Nápoles , Sicilia con Malta, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega; el principado de Cataluña , ducado de Atenas y de Neopatria; condado de Rosellón y Cerdeña ; marquesado de Oristan y condado de Goceano e islas adyacentes; las ciudades de Bugia, Argel (1) y Trípoli; y la parte, dice, a nos perteneciente en las indias del mar Océano, como nueva conquista. Pero aun en el día solo Aragón, Cataluña, Valencia y las islas Baleares componen bajo diferentes aspectos una parte muy principal de la monarquía española para que se echen en olvido sus leyes políticas, especialmente las que conciernen a la sucesión del reino. ¿Se pretenderá acaso que no estando en uso ahora todas estas leyes y constituciones no deben tampoco tomarse en cuenta en la cuestión del casamiento? En el capítulo anterior hemos visto si se tuvieron o no presentes para establecer la ley de rigorosa agnación, como así debió de ser, habiendo concurrido a aquellas cortes los procuradores de Aragón, cuyo número componía la cuarta parte del congreso, sin contar los que envió Valencia; y en el siguiente veremos si puede llegar el caso de restablecerse su total observancia, así como el conflicto en que se hallaría la nación respecto al sucesor de la corona. Multa renascentur, quæ jam cæcidere: cadentque quæ sune in honore.

APROPIACIÓ DELS SÍMBOLS NACIONALS DE CATALUNYA PER PART D’HISTORIADORS ARAGONESOS.

 


Armand Fluvià i Escorsa

04/09/2015


    L’heràldica és un sistema simbòlic únic al món per les seves característiques, que són bàsicament tres: que el suport on es pinten les armories és originàriament l’escut defensiu dels combatents medievals, que està basat en uns colors anomenats esmalts i que les armories són hereditàries en una família o en un territori. L’heràldica te una normativa i un llenguatge propis, que s’han estès per tot el món i en aquest sentit si jo des d’aquí, truco per telèfon a un heraldista del Japó i li  blasono (o sigui, descric) un escut, ell, sense veure’l mel dibuixarà correctament. Cal dir, també, que l’heràldica, a més d’una ciència també és un art i té un disseny especial: el disseny heràldic.
    

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA. SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC

 

Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2020), p. 125-144

ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital): 2014-0010

http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC / DOI:10.2436/3004.01.129

Data de lliurament: 7 de juliol de 2020. Data d’acceptació: 20 de novembre de 2020

 

 

 

COMTAT DE BARCELONA I PRINCIPAT DE CATALUNYA.

SOBRE L’ÚS HISTORIOGRÀFIC ANÒMAL

DEL VOCABULARI POLITICOJURÍDIC HISTÒRIC.

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

 

Resum:

 

El present estudi exposa alguns dels problemes causats per un ús excessiu, en época contemporània, del concepte de comtat com a categoria politicojurídica definitòria de la Catalunya de l’Antic Règim, en detriment del concepte de principat. Aquest, malgrat que entre els segles XIV i XIX és la categoria politicojurídica per excel·lència de la comunitat política catalana, sovint ha romàs oblidat, ignorat o tergiversat per part d’una historiografia que no s’ha interessat gaire en la història conceptual. Per a demostrar la preponderància històrica del concepte de principat enfront del de comtat en relació amb la Catalunya baixmedieval i altmoderna, en aquest article es reconstrueix sintèticament la història conceptual de comtat de Barcelona i de Principat de Catalunya per a, a continuació, fer una anàlisi de la utilització d’ambdós conceptes en els dietaris de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona a l’inici del segle XVIII. Finalment, s’ofereix una hipòtesi sobre les raons històriques que han generat aquesta problemàtica historiogràfica.

 

El Marqués pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.

 

Colección de Poesías Castellanas anteriores al Siglo XV



 

124. Después de haber hecho el Marqués una comparación entre los Poetas Italianos y Franceses concediéndoles reciprocas preferencias, diciendo que los Italianos excedían en el ingenio, у los Franceses en el arte, pasa à hablar de los Catalanes, Valencianos, y Aragoneses.


EL PERFIL LINGUISTICO DE CATALUÑA, VALENCIA Y MALLORCA. I





 Germán Colón

CICLOS DE CONFERENCIAS (Audio)

Mapa lingüístico de la España actual

El perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. I

Fecha: 6/05/1986

Presentación: Manuel Seco.




I.                  El problema onomástico.


l.     El mero enunciado del título de estas conferencias es ya una confesión del aspecto llamémosle atípico de la lengua que voy a presentar: Perfil lingüístico de Cataluña, Valencia y Mallorca. ¿Trataremos de una lengua común o de tres romances distintos, “catalán”, “valenciano” y “mallorquín” (o “balear”)?

 

NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA: PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?

 

ANUARIODE ESTUDIOS MEDIEVALES
50/1, enero-junio de 2020, pp. 323-352
ISSN  0066-5061  

 

 

NOVES PERSPECTIVES PER A UNA QÜESTIÓ NO RESOLTA:

PER QUÈ CATALUNYA FOU UN PRINCIPAT I NO UN REGNE?

 

CRISTIAN PALOMO REINA
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-3593-2903

 

 

Resum:  En  aquest  article  abordarem  per  què  durant  el  període  baixmedieval  Catalunya  esdevingué un principat. Temàtica que inevitablement s’incardina en el fet que el territori català no comptés  oficialment  amb  la  categoria  política  de  ‘regne’  i  que  ens  mena  a  revisar  i  qüestionar  l’explicació canònica d’aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d’Abadal fa més de mig segle. A continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera historiografia que ha tractat el tema. Paraules clau: principat de Catalunya; Ramon d’Abadal; regne; tractat de Corbeil; història conceptual.

 

INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA EN EL REINO DE ARAGÓN.

 



ENSAYO HISTÓRICO 

ACERCA DE LOS 

ORÍGENES DE ARAGÓN 

Y NAVARRA


Apéndice último.

 

INFLUENCIA DE LA DINASTÍA CATALANA 

EN EL REINO DE ARAGÓN.

 

Η ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΗ ΕΚΔΙΚΗΣΗ (LA VENJANÇA CATALANA)


    La "llei de les paradoxes" no s'aplica només a la història o a la política. De fet, al contrari del que es podria esperar, una paraula grega moderna bàsica, que fins fa poc caracteritzava la vida de les persones a les ciutats i els pobles, i que és molt difícil de traduir a altres idiomes, no és d’origen grec sinó espanyol, o millor dit, català per ser exactes.